Espanya està caient en picat pel que fa a la consideració de la qualitat de la seua democràcia. Els diaris francesos, fa un parell de dies, alertaven sobre una possible “topada judicial” a gran escala entre Espanya i Europa. Crec que la notícia sortia el mateix dia que Puigdemont i Comín s’asseien per primera vegada al Parlament europeu com a eurodiputats (i feien més evident l’absència de l’eurodiputat Junqueras, avalat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, però empresonat pel Suprem espanyol).
En les condicions actuals, la llista es fa evident de bell principi. Ara mateix s’està sotmetent a setge judicial el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, després que el mateix setge judicial impedís que fossin presidents Puigdemont (ara eurodiputat), Jordi Sànchez (segrestat pel Suprem) i Jordi Turull (ídem). El sistema judicial s’ha carregat tres presidents que volien la majoria dels parlamentaris, i està assetjant el quart. Sense comentaris.
Als socialistes, per cert, des de la bancada de la dreta ja els estan amenaçant amb l’ús del poder judicial contra ells. Quan vaig veure l’espectacle de fa dos anys ja vaig predir que la víctima que realment buscaven era el PSOE (de la mateixa manera que, en començar el setge a Unió Mallorquina també vaig predir que l’objectiu era Convergència Democràtica de Catalunya). Al govern socialista-podemita, doncs, li interessa, i molt!, que hi hagi un sistema judicial mínimament imparcial, i no aliniat directament amb PP-Cs-Vox.
Els vots han portat un govern progressista al Regne d’Espanya, però entre la dreta i els jutges tenen més poder que els representants dels ciutadans. Això és una anomalia democràtica de grans dimensions. Toca als polítics elegits per governar i als ciutadans posar les coses al seu lloc. Mentre manin els jutges, no es pot parlar pròpiament de democràcia. I, si l’esquerra no pot tornar-los al paper que els correspon, només hi ha una alternativa vàlida: votem els membres del Suprem, del Constitucional i de l’Audiència Nacional.
Bernat Joan i Marí
¿se presentaria Santiago Vidal Marsal? Vamos a ver Bernat, los jueces, los fiscales y los abogados rigen sus actuaciones conforme a lo que marca la Ley, si esta dice que un hecho o un comportamiento es delictivo, tiene una pena. No podemos decir blanco hoy y mañana negro, de eso el Govern de la Generalitat tiene un “cum laude”, a los hechos de estos dias me remito, hoy TV3% beatifica a los letrados del Parlament, pero en septiembre de 2017, esas mismas personas eran Satanas. Venga Bernat, que no somos tontos y el resto de Europa tampoco. Como estan las cosas que ni el Grupo Los Verdes/ELA quiere ver a los fugados por su “barrio”, de la peste se huye. Bona nit.
Ostres, quina sorpresa! “Los fugados” són al Parlament europeu??? Però no eren “prófugos de la justicia”?? No entenc res. Perdonau, però no hi arrib…
Tiempo al tiempo, Bernat, no se acelere, todo llegara y ya sabemos donde terminaran esos personajes. Si tan tranquilos estan, que pisen suelo español o frances a menos de 150km. de la frontera ¿apostamos si se atreven? Los cobardes no tienen honor ni valor ¿se acuerda de esa frase “mañana todos a trabajar” que yo esta noche viajo en un maletero y aqui os quedais.
Aquests dies s’ha començat a anunciar un gran acte de Puigdemont a Perpinyà. Diuen que el faran al camp de l’USAP (l’estadi més gran de la ciutat). A setanta quilòmetres de la frontera, si no vaig errat.
Tiene razón, en una democracia seria, no se permitiría que fascistas metidos a profesores, usaran su trabajo para intentar adoctrinar a sus alumnos, no s epermitiría que se discriminaran a los alumnos castellanohablantes, ni se permitiría que detemrinados personajes pudieran dar clase a menores.
Lo que es una anomalía democrática es que el nacionalismo periférico separatista esté sobrerrepresentado en el parlamento de todos. Lo que es una anomalía democrática es que además el voto de un separatista valga más que el de otro ciudadano. Lo que es una anomalía democrática es que esos partidos estén liderados por individuos que han delinquido y pretendan (y puedan!) condicionar el Gobierno de todos. Lo que es una anomalía democrática es que la condición de eso sea pedir romper la separación de poderes para tener impunidad. Lo que es una anomalía democrática es marcarse como objetivo un proyecto supremacista que solo traería inestabilidad para todos. Lo que es finalmente una anomalía democrática es pasarse la legalidad por el forro y encima si se actúa los “defensores de la democracia” saldrán a la calle para quemarla en actos de claro terrorismo callejero. Y vosotros sois la Dinamarca del Sur?
A veure, Robustianet, matemàtiques elementals: si el vot d’una minoria fa falta per fer govern, acaba condicionant el govern “de todos”. Només faltaria. O és que voldrien governar la minoria del “trifatxet”? Si no arriben al cinquanta per cent, han de governar? I si ERC marca la diferència entre majoria i minoria, no està el govern d’Espanya en mans d’en Junqueras? En democràcia, les coses són així, amic!
Bernat, no me cambie el nombre, yo me llamo, como me llamo aquí y en la China Popular. Es Robustiano y perdone que le diga pero Usted no tiene ningún derecho a cambiarme el nombre. No es como quiera llamarme, es como me llamo (le suena? Parafraseando a su amigo Carod…).
No me refiero a las mayorías parlamentarias, me refiero a que el sistema está hecho de modo que el voto de un independentista vale más que el de un no independentista por la configuración de las circunscripciones electorales junto con el sistema D’Hont.
Benvolgut Robustiano Cipotón Aquí-Y-En-La-China, vols dir que un vot d’ERC a Barcelona val més que un vot, posem per cas, del PP a Ciudad Real? N’estàs segur?