El dijous 16 de març Plataforma per la Llengua va presentar al·legacions perquè es retiressin les dues ordres ministerials proposades pel Ministeri d’Universitats espanyol que pretenen reduir de manera important els crèdits de llengua catalana dels graus d’Educació Infantil i Primària. En concret, l’entitat va presentar les al·legacions a través de les delegacions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i en va presentar per a cadascuna de les dues ordres ministerials, de manera que en va acabar presentant sis amb el mateix redactat. Ara, l’entitat denuncia que el Ministeri d’Universitats ha respost dos dels correus de les al·legacions indicant que els elimina sense haver-los llegit.
Als escrits d’al·legació contra el nou marc dels plans d’estudi, l’entitat denuncia que la proposta implica que la formació lingüística dels nous mestres es reduiria a un terç dels crèdits actuals i que aquests crèdits, a més, s’haurien de repartir entre crèdits de català i crèdits de castellà, de manera que l’atenció específica a la llengua catalana hi quedaria molt difuminada. Actualment, a les quinze universitats dels territoris de parla catalana que ofereixen aquests estudis es dediquen, de mitjana, uns 36 crèdits a les llengües i a la didàctica de les llengües, dels quals entre 18 i 30 són de català o de didàctica de la llengua impartits en català. D’aquests 36 crèdits de llengües, es passaria a 12 crèdits (dues assignatures semestrals en tota la carrera), la meitat dels quals serien per a la llengua castellana i l’altra meitat per a l’altra llengua oficial, d’acord amb un article que així ho especifica. Aleshores, les assignatures de català o de didàctica de la llengua impartides en català passarien de ser entre 18 i 30 crèdits a ser-ne 6.
L’ONG del català considera que es tracta d’una reducció absolutament injustificada, tenint en compte que el grau de coneixements lingüístics dels futurs docents no és precisament elevat. A més, per a l’entitat la decisió va en contra de les accions dels governs dels territoris de parla catalana, que, per combatre la manca de coneixements lingüístics, han impulsat darrerament diferents iniciatives. A més, tant a Catalunya com a les Illes Balears també s’han instaurat les Proves d’Aptitud Personal (PAP), que exigeixen un cert nivell lingüístic per accedir als graus d’educació.
En aquest sentit, la proposta de reforma suposaria que la regulació es fes de manera homogènia a tot l’Estat espanyol i envairia les competències de les comunitats autònomes amb llengua cooficial fixades a la legislació educativa. Tenint en compte que els sistemes educatius dels territoris de parla catalana tenen el català com a llengua vehicular o com a llengua d’ús majoritari, no pot ser que la formació lingüística que reben els mestres d’aquests territoris sigui la mateixa que la dels territoris en què la llengua pròpia és la castellana. Pretendre igualar la formació lingüística a tot l’Estat és una proposta centralista i poc sensible a la diversitat lingüística del mateix Estat.
Per acabar, per l’entitat, si s’aprovés aquesta reforma, també es contravindria la normativa internacional: cal tenir en compte que l’article 8 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) estableix que un estat no pot impedir o dificultar «l’ensenyament universitari o d’altres formes d’ensenyament superior en les llengües regionals o minoritàries».
Plataforma per la Llengua seguirà de prop l’evolució d’aquestes dues ordres ministerials per evitar que la modificació dels plans d’estudi d’Educació vagi en detriment de la llengua catalana, i espera que es tinguin en compte totes les al·legacions presentades per les diferents delegacions de l’entitat. L’ONG del català és conscient que la mateixa Comissió Permanent de la Conferència de Deganes i Degans d’Educació (CoDE) també demana la retirada de la proposta, perquè considera que s’ha fet sense consens i de manera poc transparent, i confia que la posició del CoDE faciliti que s’aturi aquesta aprovació, un fet que permetria, si més no, guanyar temps per evitar que els nous plans d’estudi reduïssin dràsticament la formació en llengua catalana i sobre llengua catalana dels futurs docents.
