Tenc la impressió que, a l’illa d’Eivissa, especialment durant la temporada turística, que ara ja és quasibé tot l’any, hi ha un raig de cartells que despisten qualsevol conductor que vagi per la carretera. A mi, particularment, em despisten els cartells anunciant les diferents festes a les discoteques. De manera que, no anant-hi mai, em conec tots els digeis que pul·lulen per la nostra illa quan la calor mena les ardades de jovenel·los a ballar com a bacants en ple èxtasi. I els noms més estrambòtics de les festes que amenitzen. I els dissenys més agosarats de tota la cartelleria insular.
Supòs que hauríem d’anar a Las Vegas, enmig del desert de Nevada, o a Shangai, a la Xina, per trobar llocs on la cartelleria pugui despistar tant qualsevol persona que es posi al volant i vagi per la carretera.
I, quan no són els cartells del festival permanent de Ludopàtria, ens trobam amb els neons cada vegada més llampants dels establiments hotelers, que avui ja competeixen en l’exhibició de les façanes més farcides de coloraines de tota casta i condició. Això quan no ens les engalanen amb unes pantalles enormes. Crec que, a la Platja d’en Bossa, hi ha la pantalla més gran d’Europa, sense anar més lluny. Tot això, evidentment, també capta l’atenció de qualsevol conductor que tengui l’agudesa visual mínima per poder posar-se al volant d’un vehicle.
Però a la regidora de Vox a l’ajuntament de Sant Josep que respon al llinatge Colomar (encara que no parli mai de mai la llengua dels Colomars) li capten l’atenció els cartells que l’ajuntament va posar contra la violència masclista. S’ha de ser selectiva, com hi ha món!, per arribar a aquests extrems.
Bernat Joan i Marí
