L’autocrítica és molt sana. Per això no tenc cap inconvenient en reconèixer que he comès una idiotesa descomunal.
-No sabia com treure el tema però, ja que tu mateix ho reconeixes, volia comentar-te que…
-He dit l’autocrítica, imbècil!!!
-Oh, gran mestre. Dona’m algun consell per ser més feliç.
-Mira de desfer-te de coses materials.
-Vols dir que he de buscar la felicitat en coses espirituals?
-No: estic diguent que, si et desfàs de tots els trastos inútils que tens a ca teua, guanyaràs un munt d’espai que podràs llogar als turistes per un dineral. Ja veuràs quina felicitat.
-Procura vostè ingerir almenys cinc peces de fruita o verdura al dia?
-Sempre que puc, doctor, però hi ha llocs on posen uns gin-tonics tan pobres…
-Estic molt content perquè per fi han “peatonitzat” el nostre carrer i….
-Espera, compte amb el de l’skate-board, que va com un coet.
-Ai, gràcies. Idò com t’anava diguent , estic molt content…
-Perdona de nou, és que aquest de la Seagway va despistat xerrant pel mòbil i no me’n refio.
-Com et deia: ja era hora que….
-Guaita el del patinet elèctric!
-Saps que et dic: que me cago amb els carrers “peatonitzats”!
-Estic d’acord, però entrem al portal perquè aquest de la bicicleta amb ulleres fosques i auriculars ve directe cap a naltros.
-Un bisbe ha dit que l’homosexualitat està provocada per l’absència de la figura paterna.
-Què estrany: jo no vaig conèixer al meu pare i port des de 1997 anys convivint feliçment amb una dona.
-Bah, l’opinió d’un ateu com tu no compta: segur que portes vint anys fingint que ets heterosexual només per dur-li la contrària a l’església.
-Et volia fer saber que a la feina comenten que a tu t’agrada tant la carn com el peix.
-Com enganxi als que van diguent això els faig una cara nova!
-Les teues inclinacions sexuals no et fan ni millor ni pitjor persona, així que deixa’ls cantar.
-Ah, que et referies a això! És que em pensava que algú estava posant en qüestió el meu veganisme.
-Se t’acut una cosa pitjor que treballar com un ase i que després tots els mèrits se’ls emportin els teus superiors ?
-Sí: ser l’autèntic autor d’un munt de frases enginyoses i que després tothom les atribueixi a Woody Allen, Churchill o Groucho Marx.
-Tens raó, això teu és molt pitjor.
-Escolti, cambrer, és que portam una hora i quart esperant el primer plat.
– Idò em sembla que al rètol de l’entrada ho deixam ben claret: això és un restaurant “slow food”.
-Com t’ho fas per viure tan tranquil aferrat a una macrodiscoteca?
-No, jo no he anat a cap biblioteca.
-Ara ho entenc tot.
-Ho sent, no tenc cap pot.
