Ho diré abans que alguns comencin a arrencar-me la pell a tires: hi ha homes que saben fer la compra del supermercat com persones adultes. Sí, n’hi ha. Ja ho sabem. Dit això:
Si heu anat a comprar aquests dies, potser heu trobat una imatge que comença a ser habitual en aquesta quarantena: homes vagant pels passadissos del supermercat amb un paperet a la mà, amb pinta de nens de cinc anyets que han perdut la mare. Fan dues o tres passes, s’aturen, miren al seu voltant, agafen un envàs i el llegeixen amb cara de no entendre res, treuen el mòbil, truquen a la seva dona, passen la pantalla del mòbil pel prestatge i, llavors sí, la veu a l’altre costat del telèfon els diu quin és l’envàs correcte. El que gasten a casa de tota la vida. Llavors avancen unes passes més i repeteixen l’escena; potser aquest cop, en comptes de trucar a la dona, demanen ajuda a una dependenta o a una altra clienta perquè no tenen molt clar si la llet que prenen cada matí és sencera o desnatada.
Són els homes que fins ara no tenien molt clar com arribaven a casa seva els productes que menjaven perquè això de les compres ho portava la seva dona. Ells, com a molt, les apropaven al supermercat amb el cotxe o caminaven al seu costat, bufant de tant amb tant amb aire d’avorrits.
Ara, però, han descobert que anar al supermercat té els seus avantatges: el principal, la passejadeta. També que, si ja ha anat al supermercat, ha complert amb la seva part de tasques domèstiques del dia i la dona no tindrà dret a donar-los la tabarra demanant-los que recullin el seu plat de taula. El tercer avantatge és per aquells que tenen nens: si surten al súper, a més d’airejar-se, descansen una mica dels fills, fet que en aquests dies sempre s’agraeix.
Potser ara la situació ens fa gràcia. Ens ho prenem amb esportivitat, com moltes altres coses que fan aquests tipus de senyors. Són com nens, ja se sap. Cal estar en guàrdia, però, perquè ara han descobert que fer la compra entranya dificultats inesperades: passadissos interminables i plens de llaunes, d’ampolles, de caixes i de pots; una diversitat mai sospitada de productes de neteja de la llar; tres o quatre tipus de cigrons, d’arrossos, de llenties; ous de granja, ous de corral, ous de gallines felices. Impressionant. Tota la vida preguntant a la dona perquè tardava tant a fer la compra, i ara resulta que ell, no és que tardi més, és que no sap ni si serà capaç de trobar la sortida.
No ens estranyi que d’aquí a pocs mesos algú comenci a obrir canals de youtube on els senyors ens ensenyaran a fer la compra de forma eficient (aquesta paraula els agrada molt). Per suposat, es publicaran llibres d’autoajuda per a clientes de supermercat que es titularan quelcom com «El poder és a dins teu i just darrere de les llaunes de conserves», «La bossa de la compra dels homes altament efectius», «La compra al supermercat en un temps rècord» o «¿Quién se ha llevado mi queso, el de leche de oveja de Entrepinares?». Com que entrar a un supermercat s’haurà convertit en poc menys que un esport de risc, també s’organitzaran certàmens i concursos relacionats amb la visita al súper. Preparem-nos, doncs, per aplaudir al guanyador del Campionat de Conductors de Carros de Supermercat i al Premi Internacional al Comprador de l’Any. Han arribat els súper-homes. No els superhomes de Nietszche, no. Els súper-homes amb guionet, els homes que han descobert els supermercats.
Per Oti Corona
