Després de sis anys d’exili a Bèlgica, el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, àlias Valtònyc, ha tornat a la seua illa, al nostre país, als nostres països. El seu suposat delicte (delicte d’opinió, en qualsevol cas, i, per tant, delicte més que discutible) havia prescrit feia mesos, però sembla que ningú no li n’havia informat. Hauria pogut tornar abans, però, com deim en eivissenc col·loquial, mai no és tard si sa ditxa és bona.
El jovenet que se’n va anar a Brussel·les fugint de la persecució (que ho era a la llibertat d’expressió) ha tornat convertit en un home més fet, més madur, més format, més conscient de moltes coses que potser abans li passaven una mica per alt. Crescut, en definitiva. Molt significatiu va ser el gest, en arribar a Salses, límit nord de la Nació Catalana, bon tros dins l’Estat francès, de dir “ja som a casa”. I sonada va ser la seua arribada a Mallorca, amb tot d’amics, coneguts i saludats esperant-lo. Ben trenat va ser el discurs a la plaça de Sineu. I emotives i sinceres totes les seues declaracions al voltant de la tornada a la terra. Especial esment mereix la referència a un altre raper, en Pablo Hasél, que continua empresonat per alguna cançó amb una mica de sal gruixuda que va cantar.
Darrere l’exili d’en Valtònyc hi ha lluita, esperint de superació i sofriment. Ha estat un dels exiliats que ha perdut alguna persona pròxima (la seua mare, en aquest cas), sense poder-hi ser al costat, en els darrers moments. Com li ha passat a en Lluís Puig. Com li ha passat al president Puigdemont. Com li hauria passat a en Toni Comín, si el seu germà no hagués decidit anar a morir a Bèlgica. De manera conscient, per ser al costat de tota la família. D’aquest patiment ningú no els en podrà rascabalar.
En Valtònyc ha tornat lliure, i això constitueix un motiu d’alegria. Que pugui gastar aquesta llibertat amb joia i amb el gust de compartir-la amb tots aquells que batallen per uns mateixos ideals. Benvingut a casa!
BERNAT JOAN I MARÍ
Benvingut Valtonyc!!