M’arriba el nou Informe del Comitè d’Experts que segueixen el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries al Regne d’Espanya. Tot vell i mal de coure. Com diria en Benet i Jornet, ens arriba una vella i coneguda olor. No hi ha manera. Espanya va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries perquè ho havia de fer, però sense cap ni una intenció de complir-la. Si no, no es resistiria a una recomanació que, any rere any, des de fa un parell de dècades, se li va fent des del Comitè d’Experts.
En aquest nou informe es torna a comminar el Regne d’Espanya a canviar la Llei General del Poder Judicial a fi i efecte que els ciutadans de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears puguin escollir la llengua oficial que vulguin (català o espanyol) en les seues relacions amb la Justícia.
També comminen l’Administració Perifèrica de l’Estat a utilitzar amb tota normalitat tant el català com l’espanyol, atenent als drets lingüistics dels ciutadans, als tres territoris esmentats.
També comminen l’Administració Perifèrica de l’Estat a utilitzar amb tota normalitat tant el català com l’espanyol, atenent als drets lingüistics dels ciutadans, als tres territoris esmentats. Així mateix, fan incidència amb la situació de discriminació en què es troba la llengua catalana tant a la Franja (Aragó) com al Carxe (Múrcia). Ni la comunitat autònoma d’Aragó ni la de Múrcia no tenen el català com a llengua oficial malgrat que una part del territori és de llengua catalana.
Tots aquests incompliments es van repetint any rere any, i les autoritats del Regne d’Espanya, també any rere any, van fent orelles de mercader. Ja va sent hora, idò, que Europa es vagi dotant de la competència política necessària per fer complir les seues disposicions als estats membres més díscols. Per garantir els drets dels seus ciutadans.
