La Casa van der Driesche o una nota necrològica, per Toni Roca

Nota necrològica -i ja van tantes i això no hi ha Déu que ho aturi- que ens porta una vegada més a la Casa van der Driesche, que molt properament serà ja només record, memòria, referència d’un edifici que hauria de salvar-se de la piqueta de demolició provocada  per individus dels quals, ara per ara, no trobo  el qualificatiu que mereixen aquests nous bàrbars que de temps immemorial visiten aquestes terres amb l’objectiu de arrasar-ho tot en exercici de l’especulació i, lògicament, guanyar alguns diners. La roda implacable arriba a tots els indrets de l’illa.

Ara el problema, la situació, ens porta a l’estat actual de l’esmentada casa original dels arquitectes Elias Torres i Martínez la Peña. La casa està en perill de destrucció final per donar accés, i això és fàcil d’endevinar, a una merderada en substitució de l’original. Després de dies on el final no era segur, el procés de demolició s’ha tallat. Però el perill hi persisteix.  La demolició es rebé a Eivissa amb tristesa  i una mica de desolació. Però més enllà del nostre entorn, altres veus, veus sensibles, han volgut participar en la polèmica i defensar la casa. Com, per exemple, l’informe de l’arquitecte Stefano Cortellaro, professor associat del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, un escola en la  qual, per cert, vaig estudiar per ser arquitecte dues vegades. Però aquesta és una altra història que avui no contaré. Avui només puc escriure notes necrològiques.

Per Toni Roca