Trob interessant veure com fascinen els infants aquells miralls que estrafan el cos, i que, quan t’hi mires, apareixes amb el cap allargassat, o les cames curtíssimes, o amb qualsevol altra distorsió remarcable. Acab de llegir una crida a la vaga de dia 15 d’octubre que, de seguida, m’ha portat aquells miralls al cap. En aquest document, hom crida a la vaga “contra el genocidi a Gaza” i s’hi expressa una protesta molt viva contra el rearmament dels estats, contra l’augment de la despesa en defensa, etc, i s’atribueix aquest augment a la guerra del Llevant.
Qualsevol persona amb una mínim d’informació sobre el que està passant pel món sap perfectament que l’augment del pressupost destinat a defensa, a la nostra part del món, ço és a la Unió Europea i a Occident en general, no té res a veure amb la guerra del Llevant, sinó amb la d’Ucraïna, i que la raó (o l’excusa, segons com s’ho miri cadascú) per a la despesa és l’amenaça russa. Quan Rússia va atacar Ucraïna, a diverses parts d’Europa es varen encendre totes les alarmes. Es varen encendre a Moldàvia, davant un possible atac també a les seues fronteres. Però també es varen encendre a les Repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), i als països nòrdics (no debades Suècia i Finlàndia varen demanar el seu ingrés immediat a l’OTAN).
Dir que l’augment de la despesa militar té, aquí, res a veure amb Palestina constitueix un insult a la intel·ligència i no pot estar més fora de la realitat. I aquestes badades, malauradament, anul·len tot allò de coherent i correcte que pugui tenir la convocatòria. No tot es pot posar dins el mateix sac, sobretot si no hi ha cap fonament per fer-ho.
Aquest estiu vaig ser a Hèlsinki i a Tallin, i a totes dues ciutats s’hi veien tantes banderes ucraïneses com de palestines se’n veuen a Barcelona o a París.
Bernat Joan i Marí
