Fa un parell de dies, a la vila de Petra i al camp de na Capitana, una àrbitra mallorquinòfoba va treure targeta vermella a un entrenador perquè li parlava en català. Aquesta senyora, L. Santos Fernández, va deixar escrit que havia expulsat l’entrenador Miquel Santandreu perquè li mantenia “su dialecto”, mentre ella el comminava a parlar-li en castellà. Segons ha transcendit, la senyora Santos prepara oposicions per a guàrdia civil. I això, des del meu punt de vista, aporta un plus de preocupació al cas. Perquè se suposa que els agents de l’ordre, entre ells els guàrdies civils, han de treballar perquè es garanteixin els drets de tothom, també els drets lingüístics. De manera que aquesta bona dona, si passa les proves, haurà de fer que, si algú m’impedeix de parlar català, desisteixi de la seua actitud. Però, com ho farà, si, contra la Constitució espanyola, pensa que tot ha d’anar en la llengua de Castella?
En relació al cas, hem de destacar dues actituds clarament diferents, davant l’actuació de l’àrbitra. Per una banda, la de l’entrenador, que, malgrat els brams de l’altra, va mantenir la llengua i va intentar fer respectar els seus drets com a mallorquí i com a catalanoparlant. Es tracta d’una actitud digna, que, si fos general, actituds com la de l’àrbitra serien aproximadament impossibles. I, a l’altra banda, la de la Federació de Futbol de les Illes Balears. Han tret un comunicat limitant-se a dir que hi ha d’haver pau i que tothom s’ha de comportar com pertoca. Però, en el comunicat, no fa ni una sola referència a l’àrbitra. No li ofereixen cursos de català. Ni, per descomptat, la renyen directament. Es veu que suposen que la seua manera d’actuar no infringeix el reglament!
Vejats quin trio! Una àrbitra que insulta els catalanoparlants i n’expulsa un per parlar-li en la seua llengua, Laura Santos Fernández, i que no rep cap tipus d’amonestació per part de la Federació; un president de la FFIB, Pep Sansó Nicolau, que tolera plàcidament aquest tipus d’actuacions; i un entrenador, Miquel Santandreu, que aguanta la llengua com un campió i per això és expulsat del camp. Com el país mateix…
Bernat Joan i Marí
Si prepara oposiciones ya aprenderá a respetar los derechos de todos. Este es un claro ejemplo de falta de convivencia (incluyendo el nacionalismo en su versión pancatalanista), menos mal que no hay muchos de estos elementos en la sociedad. La opositora a guardia civil no me preocupa ya que todavía está estudiando y para ser guardia civil le enseñarán los valores a pertenecer a dicho cuerpo, me preocupa más los profesores de secundaria de lengua catalana y de geografía/historia somiatruites que viven en los mundos de yupi, y que igual habría que examinarles también de lengua castellana a ver que nota sacan, además de las normas básicas de convivencia.
‘Una tempesta en un got d’aigua’, Bernat.
Potser tens raó, Xol, però alguns elements d’aquesta trifulga són simptomàtics del que passa al conjunt del país.
A veure, Mateuer, en el teu comentari mescles ous amb caragols. Esper que sí, que a la formació com a guàrdia civil li ensenyin a respectar la llengua catalana (millor encara si li fan algun curs de català, cosa que ignor) i els valors vinculats amb la democràcia i la llibertat. No entenc gaire el teu comentari sobre els professors, i, sobretot, no entenc per què han d’examinar-los de llengua castellana. Jo he fet classe durant quatre dècades, a la universitat i a dos instituts, de devers mitja dotzena d’assignatures diferents, i no he necessitat mai el castellà per res.
Lávate la boca antes de hablar de la Guardia Civil, filoterrorista.