Memòries d’un poeta emèrit: La vida es un pot de llet condensada, per Toni Roca

Memòries d’un poeta emèrit ara que la primavera treu el cap per la línia ferma del’horitzó. Horitzó pitiús, és clar. Memòries clares, obertes, de viva llum cara un pùblic d’expectació, d’emoció. Perquè de mica en mica, a l’estil de fragment i de parèntesi, arribaran a la meva llar conjugal de Bervely-Hills/Puig des Molins els escrits, les vivències d’un personatge extraordianari -un servidor-, presumit, egocèntric i enlluernador, simpàtic a totes les dones excepte a una, que encara se’m resisteix.

Memòries d’encanteri -no podia ser d’altra forma i manera-, memòries prèvia autorització eclesiàstica publicades en un periòdic nascut a l’ombra de la Via Pùnica on un temps vivien glorioses dones valencianes però també el poeta Marià Villangómez. Segons les circumstàncies, més endavant possible la cosa anirà fent realitat de les coses vives. O no. Poeta emèrit, tangible, de profundes vivències cristianes i formacio teològica -mai no podrà oblidar el cinema de Roberto Rosellini- expert a l’olor del pa tendre i del flaó, impertèrrit viatger del món i de la terra, sensible a qualsevol figa fràgil que entre la pau del bosc o el tumult de la gran ciutat salvatge i quotidiana camina en deriva entre la salvatge manera d’entendre les coses.

Però també memòries quan l’amor, i ùnicament l’amor, trasbalsa i commou l’esfera de la vida. De la vida de sempre. Tot i les inevitables casualitats; el relat, l’emoció del relat, voldrà impregnar-se arran de pell, arran de carn, perquè ja sap prou bé, estimat/ada lector/a, que la vida és una condensació plena de pell i de carn a la justa mesura de totes les experiències.

Per això i només per això el poeta emèrit surt de la vivència aquella anomenada Marnie i es presenta i de forma voluntària a tots vostès ara que són dies sants i de passió a l’espera desitjada d’un Diumenge de Resurrecció quan s’aixequen les faldilles de totes les dones del món. És hora del pecat, de la corrupció sexual que només una noia, qualsevol noia, et pot fer veritat.

Per Toni Roca