Acab de tornar de la Universitat Catalana d’Estiu, que enguany, com d’habitud, ha celebrat la seua 57a edició, a Prada de Conflent, Catalunya del nord, República francesa. Als peus del Canigó, on hi ha els orígens de la nostra nació, com bé apuntava, èpicament, el gran Jacint Verdaguer.
L’UCE concedeix el Premi Canigó, a persones o a institucions, associacions, etc, que destaquin en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Enguany n’ha concedit dos. Un al monestir de Montserrat, que celebra el mil·lenari de la seua fundació, a càrrec de l’abat Oliba. Aquest premi va causar una mica de rebombori, per mor de la recent visita dels reis d’Espanya al monestir, on foren rebuts per l’abat. Això va caure molt malament entre una colla d’amics del monestir. Però l’UCE va considerar que mil anys d’existència, tenir l’editorial més antiga d’Europa i totes les batalles a favor de la llengua, la cultura i la nació que ha acollit el monestir estaven molt per sobre d’aquesta taca recent. Crec que amb bon criteri.
L’altre Premi Canigó ha anat a parar a la Xarxa Vives d’Universitats. La xarxa que porta el nom del gran humanista valencià Joan Lluís Vives agrupa més de vint universitats d’arreu dels Països Catalans, amb la voluntat explícita de fer xarxa entre elles. Pel cantó del nord hi tenim la Universitat de Perpinyà, al límit sud la d’Alacant, a l’oest la de Lleida i a l’est la Universitat de les Illes Balears. I, per enmig, una vintena més d’universitats de Catalunya, Andorra i el País Valencià. En la concessió del premi, es va destacar el compromís de totes aquestes universitats tant amb l’ús normal de la llengua catalana com en la concepció d’un espai universitari que va de Perpinyà a Elx i de Lleida a Palma.
Esperem que el Canigó no ens porti només als orígens, sinó que ens els recordi pensant, sobretot, en assegurar-nos el futur. Cap monestir d’Europa té una editorial tan antiga com la montserratina. I això vol dir moltes coses. Cap país d’Europa de dimensions mitjanes té una xarxa universitària, en funcionament, que es pugui comparar amb la Xarxa Vives.
Bernat Joan i Marí
La primera imprenta de Montserrat en 1490, y un ermitaño que acompañó a Cristóbal Colón en su viaje a América en 1493, ilustran el papel del monasterio en la difusión del conocimiento y de la cultura, que incluía la lengua castellana, por ello es de gran importancia para la historia de nuestro país y para el antiguo imperio español. Recordemos el lema «Plus Ultra», que figura en la bandera de nuestra nación, representa el espíritu de la era de los descubrimientos y la expansión del Imperio, demostrando que «el mundo no era suficiente».
Efectivament, Infinito, Montserrat ha estat un monestir políglota, i a la seua editorial s’hi han editat llibres en unes quantes llengües. Més terra endins, la cosa es complica una mica.
nació catalana?? nacionalitat històrica…
utopies quotidianes
tot depèn des color que és vulgui mirà