@D.V./ Fa uns dies vaig assistir a la presentació de la reforma d’un hotel a la badia de Sant Antoni. Hi vaig assistir perquè també hi anava el Conseller balear de Turisme, i quan algun conseller del Govern ens visita els periodistes sempre acostumem a treure el nas. Sobre la reforma de l’hotel, tot magnífic: habitacions amb d’encant, disseny acuradíssim, vistes magnífiques, begudes de luxe al bar, extraordinària terrassa amb piscina… Una inversió de tres milions d’euros per convertir un aparthotel barat en un hotel de quatre estrelles.
Fèiem la ronda per l’hotel, acompanyats pels polítics, quan vaig pensar en el parc de Sa Punta des Molí, que està just al costat d’aquest hotel. Acabava de passar-m’hi i l’aspecte és desolador i lamentable. Els jardins de sa Punta des Molí estan completament abandonats. Instal·lacions espatllades, plantes resseques i mortes, mala herba que envaeix els espais comuns, brutor i desídia, abandó i desolació. Fins i tot els cartell que anunciaven el Bloop Festival estaven aferrats desganadament, amb pedaços de cel·lo, un cop de vent els havia arrencat i penjaven de qualsevol manera.
Vaig pensar que aquests dos escenaris són l’exemple perfecte d’allò en que s’està convertint Eivissa (o una part d’Eivissa): luxe, comoditats, disseny i neteja per aquell qui s’ho pugui pagar; incúria, brutor i deixadesa per a tots els demés, inclosos els residents que paguem aquí els nostres impostos. El lamentable espectacle que s’està veient a Vila, Sant Antoni o a la platja de ses Salines, hauria d’avergonyir als gestors públics -si és que mantenen encara la sana capacitat d’avergonyir-se.
La brutícia tercermundista és absolutament intolerable. Qui la justifica és que, honestament, no respecta al veí i ja ha deixat de respectar-se a si mateix. Aquesta illa és la nostra casa i mantenir-la neta és un forma de respecte. Malauradament, alguns responsables públics semblen patir una mena de síndrome de Diógenes o potser es pensen que la higiene és un luxe car que s’ha de pagar, i els qui volen gaudir d’un entorn mínimament decent han de tancar-se en un ghetto per a rics com els que s’estan formant a Platja d’en Bossa o al passeig Marítim de Vila.
Crec que no demano res impossible. I tampoc és un tema partidista, sinó de capacitat en la gestió pública. I no hem d’anar gaire lluny per veure exemples modèlics. No demano anar a la Bretanya -on els pobles semblen postals- o a Suïssa -on no es veu una llosca de cigarreta a terra-. Fixem-nos en Santa Eulària des Riu: Netedat, higiene, civisme, gestió pública i respecte als ciutadans i als turistes. Tampoc sembla tant difícil.
Al tercer món, no hi ha tant de fems perquè hi ha nens i adults tractant d’aprofitar el que sigui de la brutor.
No m’agrada res que s’utilitzi la paraula tercermundista a la lleugera.
Qué fino y agudo punto de vista del Sr. Ventura. €ivissa no es para todos.
Lamentable, pero muy muy acertado análisis
Muy bueno el articulo de opinion, en la linea de lo q pensamos muchos, sólo un pero; los recursos son limtados ya q los presupuestos lo son, los politicos tienen la maxima responsabilidad en lo q está pasando en Ibiza en lo referente a la suciedad, pero no son ellos quien tiran los papeles, las colillas y los chicles a las aceras, ni los q dejan la basura en Ses Salines, ni los q hacen pintadas. Has hablado de la Bretanya, ¿que pasaría si yo, ibicenco, español, fuera a Londres y vomitara en la calle mientras uno de mis amigos micciona en un arbol y el resto de la colla sigue con su botellon y cuando hemos acabado de evacuar por diferentes vías, quedan alli ademas de los residuos organicos, botellas, bolsas y otros desperdicios? Que pasaria? Seguro q alguien llamaria a los Bobbies y lo mejor de todo es que vendrían!!!! Y como poco nos caería una multa. Aqui todo eso q hacen los «guiris», lo hacen mientras un vecino pasea a su perro q hace sus cositas q quedan junto con las deposiciones organicas de esos «guiris» q en sus paises saben q han de cumplir las normas porque si no «palo», y si a algún vecino todavía le queda algo de moral, llamará a la policia pero todos sbemos cual será el resultado. Me sabe mal concluir así, pero cada día estoy mas convencido q aquel dicho de «la letra con sangre entra» es la solucion, sanciones a los guarros, cerdos, puercos, marranos (pobre animal lo q le toca aguantar), multas a los incivicos, malos vecinos q nos hacen el pasear por las aceras una especie de pista americana de caquitas, bolsas de basuara y otros desperdicios; y todo lo recaudado destinado a limpieza.