Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

Paraula de Ferru: “Enguany no he bastit el pessebre”, per Ferran Moreno Castillon

Por Vicent Ribas
17 diciembre 2017
en Columna, Opinión
2

Ferran Moreno i Castillon

0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

No he bastit el pessebre. De fet, amb prou feines he posat algun penjoll per fer Nadal. I no ho he fet perquè no sé què celebrar enguany.

Ferran Moreno Castillon

Nadal son dates per estar content, per somriure i ser feliç, potser més que els altres dies. Però tinc la sensació agra de la vergonya pels milers de refugiats desarrelats de la seva terra, mesquins, que malden per trobar un racó on viure, no ja feliços ni contents, només on viure tranquils i en pau, sense sentir com la por els rossega l‘ànima i els lleva les ganes de seguir endavant.

A casa estant, davant de la llar de foc, cantarem nadales i beurem cava per celebrar que un altre refugiat, mesquinet, va néixer per ser mort expiant els pecats dels altres. I semblarà que la història es repeteix, que els homes no som capaços de sentir compassió pels nostres iguals, ans els refugiats, els desarrelats, els exiliats i els perseguits son iguals que tu i jo, son persones per damunt de tot, de races i colors, de creences i de religions.

Vivim en un món sotmès a l’imperi dels que s’alliten amb la cobdícia i l’avarícia, impúdicament i sense mirament, on la força de la riquesa, dels diners, és la única raó per seguir vivint, esclafant, anorreant i menystenint als que no tenen res. I el cert és que hauria de ser a l’inrevés, ans els que res no tenen perquè tot ho han perdut per causa de la sang que es vessa en nom de la modernitat i el progrés, han de ser aixoplugats pels que encara tenim un sostre, un llit i una cassola curulla.

Tants d’infants com el mesquinet de Betlem que adorem uns dies l’any, nuus i sols, que malviuen en les ribes del nostre estat de benestar i els ignorem perquè són invisibles. Ells no tenen un racó en el nostre pessebre de cada dia, ni un record ni una esperança perquè desviem els ulls cap el solei, encara que ens enceguem, per poder dir que no els hem vist en tenir-los a la vora. Però en parlem amb veu encesa i, potser, alguna humitat al llagrimal, amb els companys de feina o d’esbarjo, jurant que faríem el què fos si poguéssim, que aniríem on són ells per treure’ls del fangar, però ja se sap que la feina de cada dia, que les obligacions del dia a dia. Si tinguéssim vint anys menys ho faríem, segur, però ara…

La ignomínia en què ens hem enterrat, feta de manca de solidaritat, de massa odi, de molta desconfiança i de cap empatia per qui ens demana ajuda, seguint el dictat dels capitostos d’una societat engavanyada, corcada però asseguda en una poltrona fastuosa des d’on el món es veu petit i insignificant, enlairats en la creença de què som éssers superiors, tocats -estúpidament engreits com estem- per la gràcia divina del pare d’aquell a qui vam matar, assassinat vilment, escarnit i tractat com un vulgar lladregot, per redimir-nos. Quina tristesa fa veure en què ens hem convertit, en què ens han convertit uns i en què ens hem deixat convertir tots.

Joan Salvat Papasseit, en el seu poema Nadal, deia:

…Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tant pobres com som- Jesús serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
I desprès de mirar-nos arrencarà a plorar.”

Hem oblidat cada dia els pobres, els desvalguts, els oprimits, els exiliats, els refugiats, els maltractats, els assassinats, els atemorits, els torturats, els esclavitzats… i tots són persones con jo, com tu, persones que volen viure i somriure, no només per Nadal. M’avergonyeix el món, els homes i la meva societat. Vull plorar però ja no recordo com fer-ho de tant embrutits que estem. Per això, enguany no he bastit el pessebre.

Per Ferran Moreno Castillon, Ferru.

Tags: Columna
Noticia anterior

Pere Vergés (Fletxa Negra): “Aquí, quan desaparegui el txumba-txumba i les discoteques, hi tornarà a viure la música”

Siguiente noticia

El PP exige conocer los criterios del PSOE a la hora de invertir lo recaudado por la Ley 2/2014

RelacionadoNoticias

Vot atractiu, per Bernat Joan i Marí

Professionalitat i ignorància (Simebal com a exemple), per Bernat Joan

3 febrero 2023
Qué mina inagotable es el pedir!, por Joan Miquel Perpinyà

Una ley que rebaja penas a violadores, no es una buena ley, por Joan Miquel Perpinyà

2 febrero 2023
La mala reputación, por  Xescu Prats

La metamorfosis del carácter ibicenco, por Xescu Prats

29 enero 2023
Acabant gener, per Bartomeu Ribes

La professora de filosofia escriu, per Bartomeu Ribes

28 enero 2023
Siguiente noticia

El PP exige conocer los criterios del PSOE a la hora de invertir lo recaudado por la Ley 2/2014

Comentarios 2

  1. Leo says:
    5 años atrás

    Pues yo, este año, he comprado un árbol de Navidad más grande que el de el año anterior. Le he colgado tres guirnaldas de luces, dos rojas y una gualda. Lo mismo la cadena de leds con la que le he dado la vuelta a la casa entera. Debe de verse desde Bruselas, por lo menos. Por el contrario, no suelo bastir el pesebre, pero sí que he adquirido un par de “caganers”, cosa que nunca había hecho; uno pinta cara de ser Junqueras y el otro, de Puigdemont. Los he metido en la jaula del canario, donde el dicho propietario no los mira con buenos ojos y los va cagando de vez en cuando.

    Responder
  2. Leo says:
    5 años atrás

    Pues yo, este año, he comprado un árbol de Navidad más grande que el de el año anterior. Le he colgado tres guirnaldas de luces, dos rojas y una gualda. Lo mismo la cadena de leds con la que le he dado la vuelta a la casa entera. Debe de verse desde Bruselas, por lo menos. Por el contrario, no suelo bastir el pesebre, pero sí que he adquirido un par de “caganers”, cosa que nunca había hecho; uno pinta cara de ser Junqueras y el otro, de Puigdemont. Los he metido en la jaula del canario, donde el dicho propietario no los mira con buenos ojos y los va cagando de vez en cuando.

    Responder

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • Flipat en Professionalitat i ignorància (Simebal com a exemple), per Bernat Joan
  • Flipat en 135 firmas para pedir al Govern una solución “urgente” a la situación “límite” de Sa Residència Colisée Ibiza
  • ... en El juzgado cita a declarar al presidente del Consell de Ibiza por presunta prevaricación
  • Pedro Galli en Professionalitat i ignorància (Simebal com a exemple), per Bernat Joan
  • Josep en Professionalitat i ignorància (Simebal com a exemple), per Bernat Joan

Archivos

  • febrero 2023
  • enero 2023
  • diciembre 2022
  • noviembre 2022
  • octubre 2022
  • septiembre 2022
  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • noviembre 2013
  • octubre 2013
  • septiembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012
  • octubre 2012
  • marzo 13

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo Creative Commons Attribution 3.0.
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo Creative Commons Attribution 3.0.
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information