Paraula de Ferro: I així ens va!, per Ferran Moreno Castillon

Un cop més, la política (i els polítics), passen per damunt de l’interès general, cosa que a les Balears i, especialment, a Eivissa, es dona amb massa freqüència. Ho dic per la aprovació de la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears aprovada pel Parlament.

Vostès em diran que ja era hora de tenir una llei que especifiqui clarament que és el sòl rústic i que està bé que s’imposi multes de fins al 300% del valor de les construccions fetes en sòl rústic. I tindrien raó si no fos per la disposició transitòria 14 de la dita llei. Però exactament, què diu aquesta disposició transitòria 14? Textualment, diu que “1. Els terrenys que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es troben classificats formalment com a sòl urbanitzable en els instruments de planejament urbanístic general vigent, amb independència de la classificació legal posterior, i que ja disposen dels serveis urbanístics bàsics, a què es refereix l’article 22 d’aquesta Llei, i estiguin consolidats per a l’edificació en més del 90% de la superfície susceptible de ser edificada segons l’ordenació establerta en el seu pla parcial, poden classificar-se com a sòl urbà quan es revisi el planejament general…” (segueix el text, però als efectes que ara els explicaré és suficient).

Traduint el llenguatge jurídic i tècnic al llenguatge col·loquial, això vol dir que els hotels Grand Palladium, Hard Rock i Ushuaïa, a més de la discoteca Hï -l’antic Space, llicència que ostenta el dubtós rècord de tramitació meteòrica a l’ajuntament de Sant Josep- i Aguamar esdevenen legals per obra i gràcia de a nova llei aprovada. I, a més, suposa que els terrenys en què l’imperi Matutes pensava construir-hi un camp de golf i un centre comercial d’una fotralada de metres quadrats amb zones comercials i esportives podrien considerar-se urbans. Un autèntic regal, vaja!

Si a més tenim en compte que aquesta disposició va ser sol·licitada expressament per l’ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia, que no s’ha distingit per tenir una política excessivament ecològica i mediambiental, se’ns permet tenir una idea de qui i perquè mou els fils de la política a Eivissa. Una altra dada sorprenent -bé, sorprenent no, curiosa i simptomàtica, sí- és que el pp només va votar a favor de la disposició transitòria 14, no de la llei en general. I és que l’inefable Bauzà ja va dir que faria la llei a mida de l’imperi Matutes. Llàstima però que hagi estat amb la connivència dels socialistes balears, tot i que vista la capacitat camaleònica per canviar de jaqueta dels socialistes espanyols en general no ens hauria de sorprendre.

A Eivissa no hi ha manera de fer lleis que preservin el medi ambient, el sòl rústic, els pagesos, la cultura i tot el que no tingui a veure amb el turisme de masses, el luxe, el glamur i els sous a poals i, si poden ser negres, millor. Potser cal recordar la manca absoluta de protecció de la posidònia, la mandra contumaç de les administracions eivissenques per acabar amb la massificació de turistes i cotxes, la incapacitat sobrevinguda per lluitar degudament contra el salvatge augment dels lloguers i la gentrificació de la mateixa illa, etc…

Però mentre Eivissa es va quedant deserta de residents fagocitats per la cobdícia i va esdevenint una illa orfe de personalitat pròpia i amb una cultura en perill d’extinció, quan parla l’amo, tothom calla i obeeix. I així ens va!

Per Ferran Moreno Castillon, ‘Ferru‘