Preus dels lloguers i escàndols desviats, per Bernat Joan

Els lectors i els oients impenitents crec que ja podem estar fins al capdamunt del pla del cap de tenir la impressió que ens prenguin per àsens. Servidor de tots vostès ja fa temps que perd neurones i no les recupera, però no en perd tantes que no capti l’ou amagat o la trampa poc elaborada que hi ha darrere molts raonaments que s’esgrimeixen en articles, tertúlies, notícies, etc.

Hi ha una tendència general a posar el crit al cel pels preus dels lloguers, a Eivissa, a Formentera i a la resta de l’arxipèlag. Tothom s’exclama perquè, a la zona del Passeig Marítim de Vila hi ha habitacions que es lloguen a 2.500 euros mensuals durant l’estiu, en plena temporada alta. I hi ha escàndols majúsculs perquè hi ha pisos que es lloguen a quatre o cinc mil euros el mes.

Facem un simple exercici compartiu, i mirem on és l’escàndol. Els preus dels lloguers a Eivissa s’assemblen als de Luxemburg. Quina és, emperò, la diferència? Que allà cobren com toca. Un conductor d’autobús, a Luxemburg, guanya devers 4.500 euros mensuals. Guanyant això, pagar-ne 1.500 de lloguer tampoc no és ap barbaritat. Quantes habitacions d’hotel, durant la temporada alta es venen a devers 500 euros (posem per cas) per dia? Què en fan, en un mes, d’una habitació així? Quinze mil euros? I què paguen, als cambrers, en aquell hotel? Set mil euros al mes? Vuit mil? No! Moltes vegades no arriben ni als tres o quatre mil! Si el cambrer guanyàs vuit mil euros, pagar-ne dos mil cinc-cents per una habitació tampoc no seria res de l’altre món.

Diguem-ho clar i ras: per damunt del problema dels preus dels lloguers hi ha el problema, infinitament més greu, dels sous baixíssims que cobren els treballadors. Com pot algú esgrimir que pagar els lloguers d’aquí és un escàndol, però no troba escandalós que una cambrera de pis no cobri tres vegades més, o que no cobrin el doble els cambrers, els picapedrers, els camioners o els granadors de carrers?

Bernat Joan i Marí