Noudiari.es
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus
Sin resultados
Ver todos
Sin resultados
Ver todos
Noudiari.es
Sin resultados
Ver todos

Què està passant as Castell?, per l’Institut d’Estudis Eivissencs

Por Rebecca Beltrán
5 abril 2013
en Columna, Opinión
0
0
Compartido
Share on FacebookShare on Twitter

Després d’anys d’intervencions, empentes i aturades, replantejaments i dubtes, les obres que s’estan duent a terme a les restes patrimonials de la Casa del Governador a Dalt Vila no van per bon camí. La dèria de la modernitat sembla imposar-se a la conservació del Patrimoni Cultural molt més enllà del raonable. Per a molts ciutadans el que s’està fent és construir un Parador Nacional, un allotjament turístic a partir del qual reordenar un espai clau de la Ciutat d’Eivissa amb usos i funcions que mai no tingué, i per als quals ni remotament en trobaríem cap correspondència ni històrica, ni cultural i probablement tampoc funcional.

Els diferents informes emesos per la ponència tècnica de patrimoni (de la qual en forma part l’Institut d’Estudis Eivissencs), encarregada de vetllar en aquest procés de construcció, parlen de cisternes púniques, de restes que probablement pertanyen a un temple fenici, dovelles d’arcs de mig punt, arcades que es podrien haver aixecat en l’etapa Manierista, elements d’estructures defensives com el cavaller de Santa Bàrbara o d’arcs i altres vans d’estil gòtic. Aquests elements s’han anat decantant en el subsòl del terreny del “castell” com a proves d’una successió històrica que abasta un parell de mil·lenis i escaig d’habitació ininterrompuda, a un espai singular com a ben pocs al món. De manera que les restes així considerades no són problemes, són en realitat valors.

Enlloc d’un espai problemàtic, de difícil gestió i conservació, la construcció del Parador Nacional de Turisme podria ser entesa i aprofitada com una oportunitat de recuperar i lluir un dipòsit del temps on s’han anat arrecerant una llarga sèrie de penyores, les quals ens mostren les senyes d’identitat de la gent que viu a Eivissa de manera anònima, com una comunitat que té un passat compartit que ens arriba fins avui dia.

El tractament que de tot això ens proposa l’actual construcció de Paradores Nacionales és ciment, formigó, eliminació de les restes més valuoses per la seva significació cultural i, en molts casos, indiferència. És aquesta una perspectiva amb moltes ombres la qual, si no es redreça, ens acabarà portant a l’enfosquiment de la nostra història, passant a ser així un èxit més de les pràctiques de la modernitat. Al “castell” la Història brama i es resisteix a perdre’s entre la uniformitat grisa del ciment.

Les coses no es fan bé des de l’any 2007, moment en el que la CIOTUPHA alertava del perill de desaparició definitiva dels arcs del passadís que connectava el claustre del pati amb la mateixa Casa del Governador. Llegir el darrer informe de la Ponència Tècnica de Patrimoni és assabentar-se d’una lluita constant de conservació del Patrimoni Cultural que no hi hauria de ser. Els interessos de conservació i construcció s’haurien d’agermanar, enlloc d’estar en constant conflicte.

La direcció tècnica de les obres hauria d’obrir els ulls d’una volta i entendre que la integració harmònica dels diferents elements que van apareixent amb les successives excavacions són una oportunitat única i probablement irrepetible d’integrar un edifici modern (el Parador) amb un relat històric que podran llegir els clients de l’hotel, però també, i infinitament més important, del qual se’n podran sentir orgullosos els ciutadans i ciutadanes d’Eivissa que en són els dipositaris.

La modernitat té, a més d’un afany uniformitzador, una estranya habilitat per a canviar els significats dels mots. Les troballes que apareixen com a conseqüència de preguntar al passat (això és sempre excavar a un lloc històric) són Patrimoni. Vol dir que són una herència, un llegat que ens arriba i del qual en tenim l’obligació ètica, legal i la sensibilitat estètica per a traspassar-la a les generacions futures mantenint-ne el seu valor material i intangible, per tal que en puguem gaudir i identificar-nos en elles. Les restes tenen una materialitat que ens permet veure-les amb els ulls i tocar-les, però són fonamentalment immaterialitat per allò que ens diuen, pel que hem podem aprendre, per allò que ens arrela al passat comú. No són peces separades prescindibles.

El turisme, un fet socioeconòmic evident per a tots nosaltres, també hauria d’integrar-se en aquest corrent de cultura que prové del passat. Afortunadament es comença a valorar la importància simbòlica de certs edificis com el Montesol a Vila i el seu protagonisme a l’eixample de la ciutat. Hi ha solucions per a integrar elements nous com un Parador amb el Patrimoni Cultural que resultin en benefici de tots, com també per a un cert maridatge dels llocs històrics com Dalt Vila amb el turisme, sempre que es doni prioritat als beneficis socials. Per aconseguir això cal planificar i seguir les indicacions de les comissions tècniques, permetre la participació ciutadana en les decisions més importants i abaixar alguns graons en l’escala de les prioritats l’afany per obtenir resultats econòmics immediats.

Les obres del Parador, que han d’acomplir per precepte legal les indicacions de la Comissió Tècnica, estaven suposadament aturades per motius econòmics. Sembla que aturades no del tot, ja que s’han dut a terme actuacions de destrucció manifesta del Patrimoni, contravenint tot el que estava manat per l’autoritat. També és això el que demanam que canvií. S’hauria de deixar de banda aquesta mentalitat oportunista i depredadora, incapaç d’adornar-se de què allò que s’està fent darrerament a la Casa del Governador no és una edificació de bell nou a un espai anònim i irrellevant. Més bé es tracta de construir reconstruint. Mirat per aquest cantó és una oportunitat per a generar riquesa cultural, històrica, de pertinença, arquitectònica i també econòmica.

L’Institut d’Estudis Eivissencs dóna suport a totes quantes accions s’emprenguin per les autoritats competents en la conservació i gestió del Patrimoni per tal de fer complir les indicacions de la Comissió Tècnica i integrar les troballes històriques de l’espai de la Casa del Governador en el Parador de Turisme, així com exigeix que es respecti i es faci complir la legalitat vigent, tornant els elements sostrets, desplaçats o ignorats als llocs que els corresponen.

Gerard Móra Ferragut
Membre de la Comissió Executiva de l’IEE 

Tags: Columna
Noticia anterior

Marcial Dorado, el narcotraficante amigo de Feijóo, un habitual de Eivissa

Siguiente noticia

El mejor ataque contra la mejor defensa en el Municipal de Santa Eulària

RelacionadoNoticias

La Ley Turística y las camareras de piso, por David Álvarez Cayuela

Los condenados se fugan, los felones huyen, por David Álvarez

24 marzo 2023
Qué mina inagotable es el pedir!, por Joan Miquel Perpinyà

Otro año sin personal suficiente, por Joan Miquel Perpinyà

23 marzo 2023
El agua, a menudo, une más que divide, por José Antonio Domínguez Ribas

El agua, a menudo, une más que divide, por José Antonio Domínguez Ribas

22 marzo 2023
La Ley Turística y las camareras de piso, por David Álvarez Cayuela

¿Las prestaciones cómo un competidor más en el mercado laboral?, por David Álvarez

18 marzo 2023
Siguiente noticia

El mejor ataque contra la mejor defensa en el Municipal de Santa Eulària

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Comentarios recientes

  • ABEL MATTUTANIX en Un hombre, secuestrado y agredido en Ibiza por encargo de una mujer
  • ... en Los médicos de Baleares prescribirán actividad y ejercicio físico
  • ... en Un hombre, secuestrado y agredido en Ibiza por encargo de una mujer
  • B. Ribas en Sa Unió solicita que el catalán sea sólo un mérito para el personal sanitario
  • B. Ribas en Mencions Sant Jordi per Fanny Tur, la Companyia de teatre Pedro Cañestro i l’Associació Ca sa Majora Segle XXI

Archivos

  • marzo 2023
  • febrero 2023
  • enero 2023
  • diciembre 2022
  • noviembre 2022
  • octubre 2022
  • septiembre 2022
  • agosto 2022
  • julio 2022
  • junio 2022
  • mayo 2022
  • abril 2022
  • marzo 2022
  • febrero 2022
  • enero 2022
  • diciembre 2021
  • noviembre 2021
  • octubre 2021
  • septiembre 2021
  • agosto 2021
  • julio 2021
  • junio 2021
  • mayo 2021
  • abril 2021
  • marzo 2021
  • febrero 2021
  • enero 2021
  • diciembre 2020
  • noviembre 2020
  • octubre 2020
  • septiembre 2020
  • agosto 2020
  • julio 2020
  • junio 2020
  • mayo 2020
  • abril 2020
  • marzo 2020
  • febrero 2020
  • enero 2020
  • diciembre 2019
  • noviembre 2019
  • octubre 2019
  • septiembre 2019
  • agosto 2019
  • julio 2019
  • junio 2019
  • mayo 2019
  • abril 2019
  • marzo 2019
  • febrero 2019
  • enero 2019
  • diciembre 2018
  • noviembre 2018
  • octubre 2018
  • septiembre 2018
  • agosto 2018
  • julio 2018
  • junio 2018
  • mayo 2018
  • abril 2018
  • marzo 2018
  • febrero 2018
  • enero 2018
  • diciembre 2017
  • noviembre 2017
  • octubre 2017
  • septiembre 2017
  • agosto 2017
  • julio 2017
  • junio 2017
  • mayo 2017
  • abril 2017
  • marzo 2017
  • febrero 2017
  • enero 2017
  • diciembre 2016
  • noviembre 2016
  • octubre 2016
  • septiembre 2016
  • agosto 2016
  • julio 2016
  • junio 2016
  • mayo 2016
  • abril 2016
  • marzo 2016
  • febrero 2016
  • enero 2016
  • diciembre 2015
  • noviembre 2015
  • octubre 2015
  • septiembre 2015
  • agosto 2015
  • julio 2015
  • junio 2015
  • mayo 2015
  • abril 2015
  • marzo 2015
  • febrero 2015
  • enero 2015
  • diciembre 2014
  • noviembre 2014
  • octubre 2014
  • septiembre 2014
  • agosto 2014
  • julio 2014
  • junio 2014
  • mayo 2014
  • abril 2014
  • marzo 2014
  • febrero 2014
  • enero 2014
  • diciembre 2013
  • noviembre 2013
  • octubre 2013
  • septiembre 2013
  • agosto 2013
  • julio 2013
  • junio 2013
  • mayo 2013
  • abril 2013
  • marzo 2013
  • febrero 2013
  • enero 2013
  • diciembre 2012
  • noviembre 2012
  • octubre 2012
  • marzo 13

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Sin resultados
Ver todos
  • Local
    • Local
    • Santa Eulària
    • Sant Joan
    • Sant Antoni
    • Formentera
    • Sant Josep
    • Vila
  • + Pitiüses
  • Deportes
    • Fútbol
    • Baloncesto
    • Atletismo
    • Balonmano
    • Natación
    • Motor
    • Tiro con arco
  • Opinión
    • Cartas a noudiari
    • Columna
  • Cultura
    • Libros
    • Música
    • Llibres curiosos
    • Paraules Nostres
    • Cine
    • Cómics
  • Empresas
  • Agenda
  • Coronavirus

AVISO LEGAL
Los contenidos generados por Noudiari se encuentran bajo CC BY-NC 3.0 ES
Noudiari.es, Avinguda Isidor Macabich, 41, 1-B, Eivissa, Illes Balears redaccion@noudiari.es Noudiari es un proyecto de La Pitiusa de Internet SL, NIF B57810103 Hecho con Wordpress

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia.

Privacy settings

Ajustes de privacidad

Este sitio utiliza cookies funcionales y scripts externos para mejorar tu experiencia. A la izquierda se especifica qué cookies y scripts se usan y cómo impactan en tu visita. Puedes cambiar tus ajustes en cualquier momento. Tus decisiones no tendrán impacto en tu visita.

NOTE: Estos ajustes solo se aplicarán al navegador y dispositivo que estés usando actualmente.

Doubleclick

Gestionar de manera eficiente la publicidad del site

Google Analytics

Medición del uso del site con interes estadísticos y anónimo

Powered by Cookie Information