Contracrònica del brindis nadalenc: El pica-pica del Consell certifica que sortim de la crisi

@D.V./ Apareixen els brots verds i, com si fòssim la petita Emily de Poltergeist, caminem en direcció a la llum al final del túnel. Almenys al Consell d’Eivissa, la mà ferma d’Àlex Minchiotti a l’hora de controlar els comptes comencen a produir els seus fruits. Pensen que estic exagerant? En absolut. I al pica-pica nadalenc d’aquest divendres m’he de remetre. Dos taules plenes de coques de pebrera, embotits deliciosos -sobrassada, butifarró, etc- i cava amb el que el president Vicent Serra, el cap del’oposició Xico Tarrés, i la resta de consellers han brindat amb els periodistes.

Quina diferència de la taula que ens va rebre a l’àpat del passat mes de febrer durant l’acte oficial del Dia de Balears i que va comptar amb la presència de José Ramón Bauzá! Va ser un convit amb quatre orelletes i ampolletes d’aigua mineral. Va ser un convit de postguerra, miserable, desolador. En un campament de refugiats de l’ACNUR a Ruanda donen àpats de més calories que aquella terrible tristesa que va deixar a tots els periodistes severament afectats. Per sort, l’alcohol i l’embotit han tornat a les taules i als pica-pica de cortesia, senyal clar que ens estem sortint.

Tot i que la legislatura està sent bastant crispada entre govern i oposició, tots dos bàndols han signat una treva i han protagonitzat un brindis càlid i civilitzat, en el que les diferències polítiques s’han aparcat momentàniament. Vicent Serra, amb un somriure als llavis, ha deixat caure un missatge d’un pessimisme terrible: “Brindem per aquest món, tot i que estic segur que el deixarem molt pitjor que com el vam trobar”. Després d’aquesta frase desoladora, s’ha dirigit a Xico Tarrés i ha desitjat que “es mantingui la concòrdia, tot i que serà complicat si tenim en compte que 2014 és any preelectoral”. Moment en el que Tarrés ha contestat una frase que podria insinuar el seu futur polític: “Quan parlis de les properes eleccions no em miris a jo, eh?” ha dit amb un somriure.

Després del txin-txin ha estat el moment de beure una mica, picar i desitjar-se molta salut i oblidar-se de la picabaralla política durant uns instants, encara que seria també desitjable que aquest bon ambient i aquesta entesa es produís també a l’hora de tractar temes que ens afecten a tots els ciutadans.