Aquesta paraula, viva a Eivissa i Formentera, fa referència al recipient en què es treia a taula l’enciam, d’aquí ve, clar, el nom. Però el seu ús s’ha anat generalitzant i s’usa per treure-hi altres menjars perquè la gent se’ls serveixi. Hauríem, per tant, de deixar-nos de “fonts” (paraula incorrecta en el sentit de recipient) i recuperar per als usos comentats aquesta paraula. Originàriament les enciameres eren de fang pintat i envernissat, llises o, moltes voltes, amb motius florals, geomètrics i d’animals, encara que ara també se’n fan d’altres materials com el vidre.
Hem dit que prové d’enciam (Lactuca sativa), per tant aquesta paraula degué d’usar-se a les Pitiüses, però amb el temps, aquesta planta d’hort que se sol menjar crua i, sola o amb altres productes, normalment trempada amb oli, vinagre i altres ingredients més retriats, aquí l’hem substituït per lletuga (fixau-vos més amunt en el nom científic de l’enciam, que recorda talment el nom de la lletuga, que comparteix aquest nom científic). Pel que hem dit just ara, si voleu parlar bé, treim a taula la lletuga en una enciamera.
La paraula enciam ve del llatí INCISAMEN, que vol dir conjunt de tallets (recordau expressions com ferida incisa, incisió), de coses tallades, especialment el conjunt de verdures i hortalisses (tomata, pebrera, ceba, lletuga…) capolades i trempades que es menja de primer plat o mesclat amb altres plats més potents.
També és correcta en llengua catalana la paraula ensalada (derivada de sal) (1) i documentada també de ben antic: l’usa l’escriptor Jaume Roig ja al segle XV.
La gastronomia d’Eivissa i Formentera té com un dels seus entrants principals per servir dins una enciamera l’ensalada pagesa amb ingredients diversos depenent de la recepta, com la patata, la pebrera (crua o torrada) i el peix sec (que no hi falta mai a Formentera). En podeu trobar una descripció completa en obres com Bon profit. El llibre de la cuina eivissenca, de Joan Castelló Guasch (L’ultima edició de la qual és de l’Institut d’Estudis Eivissencs, 1993) o Eivissa i Formentera. La cuina pas a pas (Balàfia, 2008) de Joana i José Manuel Piña amb magnífiques fotos de Vicent Marí.
(1) Una altra paraula sinònima també en llengua catalana és amanida, provinent d’amanir, que aquí deim trempar.
Deixau-me afegir que a Eivissa «enciam» és sinònim de amanida, o de barreja de aliments en qualsevol menjar.
Per exemple podem dir: «Aquest enciam és ben bo», parlant d’un plat cuinat.
I parlar de ensalada o amanida, pot ser relativament recent, segons he sentit a dir sempre a casa. Es solia dir «enciam (de tomata i ceba, de lletuga, etc)»
Gràcies, Pep, per les teues aportacions, que completen la informació donada en aquest breu article.
Pel que comentau en primer lloc, aquest altre ús d’enciam fa referència directa a l’origen de la paraula llatina, cosa menuda tallada i no només aplicada a productes d’horta.
A Vila, almanco a casa, en comptes d’enciamera sempre s’ha dit platera. Era una de les paraules que havia de substituir quan passava temporades amb la família de Sant Miquel, on menjàvem uns enciams molt bons!
Molt agraït, Francesc, com sempre per la vostra aportació. Aquesta és una mostra més de la riquesa de la nostra llengua: platera (o plàtera en altres llocs de parla catalana) té també aquest ús documentat, de plat, generalment més fondo que els ordinaris, per treure menjar a taula.
Dies passats vaig anar a una conferència sobre sa sal, i el conferenciant demanava si algú sabia que volia dir, tenir retram, i d’on venia aquesta expresió. Alguns digueren que era quant una cosa era massa salada, però ningú va saber per que es diu així. Tu ho saps?
Bon dia, Llordes,
Perdona el retard perquè no havia vist la teua consulta. El nom de retram o retrama fa referència a una planta amb aspecte de jonc, quasi sense fulles que també es diu ginesta. Es veu que és de gust molt desagradable i com diu Susanna Guerau d’Arellano a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, les seues llavors són molt tòxiques. Aquesta dita tan nostra de ser «dolent o salat com el retram» o «tenir retram», la compartim amb altres zones de parla catalana i curiosament en castellà hem trobat una expressió popular que és «mascar retrama»· amb el sentit d’estar enfadat, colèric i descontent; per tant és veu que és molt dolenta de sabor aquesta planta.