Enguany més que mai, l’aixeta estreta!, per Joan-Albert Ribas

Benvolguts lectors i lectores, quan va ser el darrer dia que va ploure a Eivissa i a Formentera d’una manera significativa? Ens hem de remuntar molts de mesos endarrere…

Agafant com a motiu una encertada campanya que es va iniciar a Formentera ja fa més de vint anys, explicarem avui l’origen de la paraula aixeta, que té ara mateix d’ús molt restringit en la parla d’Eivissa i Formentera; és sobretot coneguda i utilitzada per la gent del camp de les Pitiüses des d’antic. Prové del llatí tardà EX-APTARE, que vol dir deslligar, amollar.

Ha fet històricament referència a un aparell (inicialment era de fusta) compost per un canó i una altra peça mòbil que el travessa que serveix per obrir o obstruir el pas d’un líquid des d’un recipient cap a l’exterior. L’ús bàsic a la pagesia de l’aixeta és treure el vi de les bótes.

Però molts de segles després va arribar l’aigua corrent, primer a Vila i amb el temps a la resta de terres d’Eivissa i Formentera, i es va començar a parlar de grifos (1), que com podeu observar, per tractar-se d’un castellanisme que ha entrat a la nostra llengua recentment, ni tan sols hi ha adaptat la seua fonètica. Així i tot el recull de vocabulari que fa Artur Pérez Cabrero del català d’Eivissa de 1909, al final del llibre Ibiza. Guía del turista, ens fa avinent que al començament del segle XX aixeta té el sentit a les Pitiüses d’“espita, llave, grifo”.

Els anys noranta del segle XX va tenir un important ressò a Formentera, per la seua originalitat, una campanya de Transports Xicu Sord i el GOB que anava acompanyada d’adhesius que es penjaven sobretot a establiments hotelers i de restauració en els quals es feia servir el següent lema: “A Formentera hi ha poca aigua, s’aixeta l’hem de dur estreta”. En aquesta empresa, ens han comentat des de Formentera que encara tenen adhesius per repartir entre els clients, en un any en què les circumstàncies meteorològiques fan que tothom s’hagi de conscienciar, més que mai.

Aixeta té un altre ús al català que feim servir a Eivissa i Formentera (que no recullen Alcover i Moll al seu Diccionari en deu volums, com quasi cap d’aquest tipus, perquè les solien censurar) i és que se’n fa a les Pitiüses com a nom de l’òrgan sexual femení, com sí recorda Enric Ribes al seu llibre Aportació Pitiüsa al DCBV (Institut d’Estudis Eivissencs, 1991), amb el qual pot jugar la campanya esmentada.

No puc deixar d’esmentar una expressió popular a Eivissa i Formentera com és “dur (o tenir) fluixa l’aixeta”, que vol dir orinar o plorar molt.

(1) Aquesta paraula i la forma grifó mallorquina (que és correcta) tenen un origen mitològic, es remunten al costum de fer sortir l’aigua de fons i piques de la boca d’una figura d’un ésser mig àguila i mig lleó en principi i de qualsevol “monstre” del qual sortia aigua de la boca posteriorment.

Joan-Albert Ribas