Alejandro Fernández no sap opera, per Toni Roca

TONI ROCA – MEMÒRIES D’UN POETA EMÈRIT

El periodista Josep Maria Fonalleras a El Periódico de Catalunya -excel·lent rotatiu, per cert- recull algunes frases i escrits sobre Cayetana Álvarez de Toledo, dona que sembla voler conquerir Catalunya i oferir-la a Pablo Casado. Fonalleras acut a fonts concretes. Per exemple, d’Alejandro Fernández,màxim -per poc temps- representant del PP a Catalunya, i reprodueix frases que ens donen el perfil del personatge. “Álvarez de Toledo és una autèntica soprano de la llibertat i la concòrdia dels espanyols per a una Catalunya oberta, cosmopolita, tolerant…”. La conclusió, de moment, és lluminosa, Pablo Casado ha triat la millor de les candidates per enlluernar Catalunya i els catalans.

D’altra banda Alejandro Fernández demostra que no té ni idea d’òpera. Aquests cadells -Pablo, Alejandro…- de Josemaría són l’hòstia d’intel·ligents. Pensen i es creuen, amb la dita Cayetana, que Catalunya és un miserable poble desenvolupat, que desitja rebre l’aire fresc i net de Madrid per salvar-la de la indigència provinciana. Però Cayetana, de tota una il·lustre família espanyola, té una àmplia informació del Principat. Dels funcionaris catalans la candidata diu que “humilien els ciutadans que paguen impostos i els sotmeten al silenci quan han de fer una gestió un tràmit…”. Fastuós, admirada Cayetana, fastuós; per aquest camí arribaràs a la glòria eterna i menjaràs calçots a Tarragona. És curiós l’interès que des de sempre ha mostrat el PP a l’hora d’enviar els seus ambaixadors a Catalunya.

Tot allò que és mediocre -podríem salvar Josep Piqué- els destinen a terres catalanes. Llavors passa el de sempre, que no els vota ni Déu, perquè Déu, que és de dretes, una dreta moderada, sempre vota… Ara Casado, molt amic de l’Abascal, pensa que per treure vots a Ciudadanos, una personalitat com la Cayetana és la ideal i així treure-li les castanyes del foc. Del foc català, és clar, a una tropa , la del PP, desanimada, trista, en vies d’extinció a Catalunya i desitgem que a la resta del país… I sobre aquest clima d’asfíxia política i frenesí garantit, entre el fum energètic d’una primavera a punt d’esclatar, Catalunya, una vegada més i tal vegada per a sempre més, continua a l’epicentre de totes les actualitats possibles i probables. Però Alejandro Fernández no sap òpera.