Massiv Manifestation, per Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí /Decididament, un repàs a la premsa espanyola i un breu contrast amb la premsa d’altres estats de la Unió Europea (basten les portades del 12 de setembre) ens pot permetre de veure en quina mesura Espanya viu a Màtrix. Em referesc a aquesta data en concret perquè ve immediatament després de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, quan hi ha hagut a Barcelona una manifestació (segons xifres oficials espanyoles) de sis-centes mil persones (amb la presència d’alguns eivissencs i eivissenques). Als mitjans internacionals es parla de «manifestació massiva» (el titular el trec del programa Aktuellt, de la televisió pública sueca, però el podria treure de trenta llocs més), mentre a Espanya diuen que «l’independentisme es desinfla» i fins i tot parlen de «fracàs».

Quan vaig descobrir que en espanyol confonen els termes «legítim» i «legal» (i, per tant, legalitat i legitimitat, vegi’s el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua), vaig tenir clar que el diàleg Catalunya-Espanya era impossible (o, almanco, que no pot ser ni en espanyol ni en català, sinó que s’ha de buscar una llengua neutral, que no oferesqui problemes amb els matisos). Però avui la cosa va molt més enllà de la llengua. Per als mitjans espanyols, sis-centes mil persones són un fracàs, i per als internacionals, de manera totalment generalitzada, són una «manifestació massiva». Clar que per als mitjans espanyols cinquanta mil manifestants de Societat Civil Catalana (l’unionisme principatí) són una gernació.

Els mateixos que parlen de «fracàs» de l’independentisme català semblen oblidar que en dècades i dècades, a l’Espanya estricta, no hi ha hagut cap manifestació que, en nombre de manifestants, arribàs a la sola de la sabata de la manifestació de l’11 S d’enguany mateix a Barcelona.