Deixem-ho anar: Per novembre, a qui xerra l’has d’atendre, per Andreu Coll

-Has sét l’únic del cine que no ha sortit belant després de veure «Un monstruo viene a verme». Que no tens sentiments?

-És que aquest matí he vist vuit vegades l’anunci de la Loteria i ja venia plorat de casa.

-Ara em deixes més tranquil.

-Estàs blanc com la paret. Què et passa?

-Un paio m’ha dit que és intolerable que un polític incompleixi les promeses que ha fet durant la campanya electoral i jo li he contestat que té tota la raó.

-No veig què has dit de dolent: jo també estic d’acord amb què un candidat ha de complir tot allò que ha promès.

-Ja, però després me n’he adonat que ell es referia a n’en Trump.

-Ui, quin mal de ventre m’està agafant de sobte.

-Tu què opines dels deures escolars?

-El triple n’haurien de posar!

-I en quins arguments et bases per defensar aquesta postura?

-No ho sé, els hauria d’estudiar.

-Signa aquí i demà mateix pots començar a treballar.
-Però en aquest contracte no veig definit per enlloc ni les funcions, ni la jornada ni el salari…
-No hi ha qui t’entengui: ets tu qui volies un contracte indefinit.

-Bon dia, és per a una enquesta. És vostè partidari dels productes orgànics?
-I tant que sí. Quant més orgànics i naturals, millor.
-Seria tan amable de tastar aquest plat i donar-me la seua opinió?
-És clar que sí… Li trob un gust un poc estrany. Què conté exactament?
-Com a ingredient principal, el producte orgànic que el seu ca acaba de dipositar a la vorera de davant casa.

-Bon dia, jo venia a sol·licitar…

-Concedits. Aquí té els 10.000 euros.

-Què be. Ara veig que tot el que deien del seu Credi-ràpid era ben cert.

-I no tans sols això: d’aquí deu minuts ja li cobrarem el primer rebut més 150 euros d’interessos de demora.

-Quina meravella. És un gust tractar amb gent tan professional.

-Molt agraït. Aquí ens té, per servir-lo.