El gobierno d’espanya torna a voler espanyar -curiós joc de paraules eivissenc- allò que ha funcionat tant de temps amb perfecta harmonia i amb absolut consens tant social com polític. Sí, ara la pensada esquizofrènica del gobierno es dirigeix a anorrear el model educatiu català i, de retruc, balear, model educatiu fonamentat en l immersió lingüística i que tant d’èxit a suposat, fins el punt d’haver estat un model a estudiar per diverses universitats d’arreu perquè és evident -així ho corroboren els estudis realitzats a l’efecte, entre ells l’informe PISA, que no trepitja oi Sra. Camps?- que els alumnes escolaritzats en un programa d’immersió lingüística al català obtenen resultats pareguts sinó millors en totes les competències comunes, és a dir, la suposada dificultat que tenen els alumne castellanoparlants d’immersió lingüística és una fal·làcia insana i perversa.
La intenció del gobierno de liquidar la immersió lingüística com a model educatiu català no te res a veure amb l’excusa barata esgrimida pel ministret d’educació espanyol referida la salvaguarda dels drets dels pares a decidir la llengua en la que volen escolaritzar als seus fills, perquè aquesta demanda, a Catalunya, és absolutament residual i, com sempre, pagada pel propi estat espanyol. No, la intenció real és atacar un altre cop la llengua catalana perquè això, i només això, els dóna rèdits electorals a espanya -així de trist i carrincló és aquest estat en el que Catalunya hi és a la força i, pel que es va veient, sotmesa al dret de conquesta- per poder fer front a la creixent amenaça que els suposa C’s, aquesta colla de filibusters engendrats per la faes i protegits per l’íbex35 per arrabassar el poder precisament al mateix pp.
Idò, tornem a l’educació i al model educatiu. El gobierno d’espanya, en la ridícula taquicàrdia que pateixen cada cop que Catalunya es mou i que els porta a cercar motius d’enfrontament artificial allà on no n’hi ha per justificarse davant la espanya del “a por ellos”, ara s’ha empescat la asenada de liquidar la immersió lingüística a Catalunya emparantse en l’aplicació de l’article 155 de la constitució, sense comptar que tal barbaritat és absolutament il·legal ans el colp d’estat que ha suposat l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de la Generalitat no els dóna autorització ni legitimitat per modificar lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, tot i que ja sabem que les lleis, el gobierno, les manipula i deforma al seu caprici sense cap vergonya (bé, ells no, ho fan els seus fidels servidors jutges i fiscals). Per tant, la liquidació de la immersió lingüística no deixa de ser un deliri indigne, cosa lògica en unes persones que fan de dirigents polítics que de dignitat no en tenen mica.
L’escola en català, a Catalunya i a Balears, és una realitat inqüestionable, eficaç i socialment acceptada perquè suposa que els alumnes acaben l’ensenyament obligatori amb un perfecte coneixement de les dues llengües cooficials al territori sense cap diferència, en quant a coneixements de competències, amb els de la resta de l’estat espanyol. Però és que la escola en català ha estat modèlica perquè ha estat, és i serà un sistema de cohesió social a través de la llengua que concilia la cultura d’origen amb la catalana o balear i aconsegueix que el nostre territori gestioni el seu multilingüisme tot respectant la diversitat lingüística del nostre món en ajudar a consolidar el català com a llengua comuna. Ara l’escola? NO, l’escola no es toca, ni l’escola ni la llengua.
La llengua catalana no és un problema, només és una llengua més al món però les la nostra, la meva, al dels meus avis i pares i la dels meus fills i no, no és un problema. Son un problema aquells qui volen fer de la llengua catalana el problema, atiats per la mala fe, l’enveja i l’odi desfermat contra tot el que soni a cultura, a estudi, a català. I és que “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”, Ovidi dixit.
Per Ferran Moreno i Castillon, “Ferru”.
