Ara que un grup de policies espanyols acusats de buidar-li un ull a en Roger Español el gloriós Primer d’Octubre de 2017, al carrer Sardenya, a Barcelona, han estat plorant perquè els catalans se’ls miraven “amb cara d’odi”, pens que ve a tomb fer algunes reflexions, precisament, sobre això de l’odi. Som dels que pensen que últimament s’abusa de les acusacions de “discursos d’odi” i que segurament això llima la democràcia, perquè fa que hi hagi gent -sobretot representants públics- que s’autocensurin a l’hora d’expressar la seua opinió. I això sempre va malament per a la democràcia.
Però tampoc no s’ha d’amagar que hi ha odi, i que això és dolent. En relació a aquest fet, m’ha cridat l’atenció un estudi realitzat, a la capital d’Espanya, pel grup Acción contra el Odio, dut a terme per l’agència demoscòpica 40dB, sembla ser que de contrastada solvència. Segons aquest estudi, els que se situen al capdavant de l’odi dels espanyols són els menors no acompanyats (especialment, després de la crisi de Ceuta). Darrere aquests infants, i a molt poca distància, s’hi situen els catalans. Per davant dels adults musulmans, de la gent no caucàsica i dels membres del col·lectiu LGTBI.
Una altra dada interessant és que els MENAs superen els catalans com a objecte d’odi entre els votants de dreta i d’extrema dreta, però els catalans superen els menors no acompanyats entre els votants d’esquerra i d’extrema esquerra. En aquest punt, encara, sia’m permesa una altra observació: l’odi als menors estrangers és recent. No crec que duri, anant endarrere, més d’una dècada. L‘odi als catalans, en canvi, és estructural: impregna l’essència del nacionalisme espanyol des del segle XVII. Un autor com Quevedo puja a l’Olimp de les lletres espanyoles amb un primer aval de catalanofòbia, que sembla que obre totes les portes. I, encara, una observació final: els catalans són el primer objecte d’odi entre els que consideren que, en realitat, no odien ningú.
Perquè odiar els catalans, insultar els catalans, apallissar catalans, rahar contra la llengua catalana, negar-se a entendre el català, aixafar catalans no és xenofòbia, sinó un dret constitucional.
BERNAT JOAN I MARÍ
