‘A penaltis, guanya Soraya’, per Toni Roca

Memòries d’un poeta emèrit, per Toni Roca

No ho dubti bon i despreocupat lector; a penaltis, guanya Soraya. Però si l’empat es fa evident i cal anar a la pròrroga, llavors serà Pablo Casado qui s’endurà la presidència a l’aigua. Llavors, de veritat, comença l’espectacle i que Déu els agafi confessats. Perquè la batalla serà dura, poden caure en el pecat. I el pecat sense confessió prèvia vol dir l’infern i per a tota l’eternitat. Malgrat l’esmentat perill, aquests mariachis, Casado/Soraya, utilitzaran totes les estratègies possibles per poder substituir així la mòmia ara de vacances a Santa Pola y cierra España. Sobre la lona, dos pùgils, a la dreta/dreta i sense concessions liberals, Soraya, val·lisoletana d’ulls oberts, mirada incisiva, verb àgil, i, a l’altre costat ubicat lògicament a la dreta extrema -l`ànima del PP- Pablo Casado, jove, de Palència, quasi res¡, del PP juràssic, antiabortista, propulsor a l’hora de prohibir partits independentistes. «A Catalyunya» -diu- «els nens pateixen a les escoles, es pinten botigues i es fan escraches». Tal vegada. Soraya també es combativa, «l’apaivagament amb aquesta gent (els independentistes) no existeix perquè a Catalunya es practiquen l’apartheid…». Aquest senyora, amb cara de pepona, és grandiosa. Però a penaltis guanya ella i l’amic Mozart feliç, oi?