@Noudiari · Ara Balears / Un d’ells es diu Jaume i l’altre Fernando. El primer, de llinatge Matas, fou president de les Illes Balears i ministre del govern de José María Aznar. S’ha convertit en cara visible de la corrupció a tot l’Estat. Té, des de fa poc, una sentència ferma en contra com a autor d’un delicte de tràfic d’influències i una pena de nou mesos de presó.
Del segon, Fernando, quasi no cal esmentar-ne el llinatge. Just el coneixen els seus i els membres de l’associació de veïns de sa Coma als quals un estiu els va robar els refrescos i les cerveses que tenien guardats dins una caseta per a les festes patronals.
Fernando també ha estat condemnat recentment amb sentència ferma. Igual que l’expresident. La pena que se li ha imposat és de vuit mesos de presó pel robatori de les cerveses i les botelles de refrescos, que tot d’una foren recuperades per la Policia Local quan les ficava en un contenidor. Per tant, les festes no quedaren sense beguda.
Les coses són així. Nou mesos de presó per a Jaume i vuit mesos per a Fernando. Les penes que la justícia ha imposat són quasi les mateixes per a tots dos. Tanmateix, els fets no es poden ni comparar. Sense qüestionar les penes associades a cada delicte ni entrar en batalles jurídiques, però sí en la del sentit comú, clama al cel que la resposta penal sigui pràcticament la mateixa per un fet que per l’altre. O una o l’altra són desproporcionades.
Cap concessió
Que un president de comunitat autònoma, aprofitant el seu càrrec, aconsegueixi que altres atorguin, irregularment, subvencions al seu periodista de capçalera, i que a més li escrivia els discursos, té el càstig de 9 mesos de presó. El mateix preu pràcticament que es fa pagar a Fernando (vuit mesos) per robar (això sí, forçant el pany d’una casesta) cerveses i refrescos.
Així són les coses. És més: en els seus respectius recursos, més conhort trobà Matas que Fernando. Matas havia estat condemnat per l’Audiència a 6 anys de presó i el Tribunal Suprem rebaixà la condemna just a 9 mesos i a una indemnització. Fernando no aconseguí que el seu recurs tingués èxit, ni tan sols quan els membres de l’associació de veïns digueren que renunciaven a la indemnització.
Vuit mesos li va imposar el Jutjat Penal número 7 de Palma, i l’Audiència, en estudiar la seva apel·lació, confirmà l’esmentada pena. Cap concessió, perquè quedà acreditat que es va «apoderar» d’objectes aliens a la seva propietat amb un ànim «d’enriquiment patrimonial». De cerveses i llimonades.
