El risc d’acabar de llegir un llibre, i ja ho anaves preveient des de que el començares, i que t’ha agradat d’una manera ben especial, quin és si encara estam en possessió de la paraula, i no hem caigut en l’advertència de deixar-lo estar al lloc que ocupava, a la seua inicial estanteria de l’oblit, o de la ignorància gairebé completa, pel que feia al que hi trobaríem entre les seues pàgines, i no parlar-ne més d’ell en la vida, ni tal vegada tornar-lo a tocar, obrir-ne els lloms de pinta-en-ample, com una gran finestra a primera hora del matí, passar-ne les pàgines a la ventura, i, en el pitjor dels casos, ni tornar a pensar-hi un sol moment més, com si l’haguéssem defenestrat, o ens hagués fet, aquesta massa mig compacta de paper tintat, algun gran mal? El risc de quedar tan a pler quan es tanca un molt bon llibre com aquest que ara us mencionaré, també pot ser, i segurament ho és, un avís que se’ns posa davant sobre la perillositat que la intempèrie en la qual hi vivim, tu i jo i tothom, ara i adés, ens amenaça, per no dir que ens hi té ben atrapats.
Memòria del cos. Poesia completa (1980-2024), (Viena Edicions, Barcelona, 2025), de l’enyorat Àlex Susanna (Barcelona, 1957- Gelida, 2024), és un insubstituïble volum que assenyala molt més que les passes infatigables que aquest segur aspirant a ser també ell un gran homenot de la literatura catalana, va saber dar, i ens va deixar-ne, com a prova, una obra que no fa sinó créixer i guanyar més pes amb el temps del qual ell ja no en pot disposar, com aviciadament ho feia.
Àlex Susanna era un polivalent entusiasta de la vida, i se n’enorgullia, a pesar d’haver de xocar amb la realitat d’un món controvertit i fascinant, però també trampós i encobridor de massa misèries de tota mena. L’art de la paraula, a més de l’art per l’art que se’ns escapa i sol que s’amaga, havia de valer per a sortir-ne una miqueta sans i estavis, de tant de batibull i no parar amb l’esperança, tot i que costi cada vegada més mantenir-la amb la flama encesa que és l’alegria i l’otimisme de saber fer i seguir sense haver d’estar mirant sempre cap a endarrere, preocupats per un present que se’ns escapa i ens deixa pitjors de com d’estàvem.
El llibre és un molt encertat recorregut pels onze estrictes reculls o poemaris que va anar publicant, amb contumaç circumstància, i amb la joia de no pedre la pròpia continuïtat del seu discurs per manca d’al·licients a l’hora de definir-los amb títols i posar-ne el punt final en cada cas. De l’edició se n’ha fet càrrec, amb la solvència i proximitat amiga que el caracteritzen, Jordi Llavina, i tenim la sort de disposar de tots els pròlegs que en els diferents moments acompanyaren l’aparició dels llibres de versos de Susanna: hi trobam les firmes de Marià Manent, José Muñoz Millanes, M.Àngels Anglada, i Pere Ballart en dues remarcables ocasions. Lectura i rememoració de la persona que la va crear, un convit a no perdre-se-la.
Bartomeu Ribes
