A fe de Déu que en vaig ben fart! A mi no em van concebre per a això. No vull ser un instrument de divisió, ni un engany.
– Au, va!, segur que no n’hi ha per a tant, senyor Consell d’Entitats. La gent gairebé sempre fa les coses de bona fe.
Vostè ho ha dit, senyor psicòleg: Gairebé sempre. Darrerament, però, em sento profundament menystingut, sense confiança, fins i tot traït per aquells que m’haurien d’emprar com a eina de consens i cohesió.
– Ha provat de parlar-ne amb ells, de tot això?
No sé si serviria de res, la veritat. Noto que volen tirar pel dret tant sí com no, i si mai intento fer-los notar com em sento, que necessitaria més suport i que voldria que m’escoltassin abans de plantejar propostes tancades sense dret a rèplica, em recorden que ells, l’executiu insular, són l’òrgan democràticament escollit per a representar al poble.
– … I això el fa sentir malament.
Més que malament. Em fa replantejar la utilitat de la meva existència.
Veurà; he viscut alts i baixos, sessions de molta participació i d’altres de seients buits. Però fora qui fora que menàs el ramat, fins ara anava tirant. Sentia que més o menys m’utilitzaven per a debatre temes que importaven a l’illa i la seva gent, que tothom hi era representat i que les coses es podien negociar i pactar per a millorar-les en pro del bé comú.
– Què el fa pensar que això ha canviat?
No sé, em fa l’efecte que ara només soc una mena de pretext per a tirar endavant iniciatives amb les cartes marcades, donant a triar entre l’opció dolenta i la pitjor, fins i tot fent-me servir de cortina de fum perquè «mentre es barallen per això els l’anam colant per una altra banda».
– Home…, potser n’està fent un gra massa.
Ja, per això he decidit venir a la seva consulta, perquè temo que he perdut la meva mirada pura i brillant i necessito algú que em faci recuperar l’autoestima.
– Bé, farem el que podrem. En tot cas, posi’m, si us plau, algun exemple del que l’ha fet dubtar darrerament.
Idò sense anar més lluny, el tema del formentera.eco. Un projecte pioner a les Balears pensat per a regular l’entrada de vehicles a Formentera, de manera que les nostres vies no es veiessin saturades durant l’estiu.
Res és perfecte, però es tractava d’anar reduint l’impacte dels vehicles en la mobilitat de l’illa durant la temporada turística i evitar coes i embussos a més d’intentar no malmetre encara més les nostres carreteres, que estan fetes un nyap i que sembla que seguiran molt de temps així, empitjorant, perquè a Madrid li importa un rave el seu deficient estat i aquí ningú ha alçat prou la veu perquè algú entengui que circular sobre esquerdes i bonys no és agradable, i més quan pagues més impostos que altres territoris amb vies com Déu mana: Noves i amb un asfalt de qualitat.
… I si no, vagi vostè a donar un tomb per les Canàries.
– Idò amb això darrer li he de donar la raó, senyor Consell d’Entitats; fa dos estius vam estar una setmana de vacacions amb la senyora i els boixos a Lanzarote i allò donava gust. Fins i tot hi havia vials asfaltats per als ciclistes paral·lels a la carretera general, i separats, per a evitar accidents. Però, vaja, que això no sé si ve al cas. Què el fa sentir molest amb l’enfocament actual del formentera.eco?
Que fins ara s’havia reduït el nombre de vehicles, tot i que l’any passar ja hi va haver un fre a aquesta reducció i enguany fins i tot es vol augmentar el sostre màxim en 68 unitats.
– Home, això no deu ser ben bé així. Segur que hi deu haver uns càlculs fets i hi ha alguna confusió al respecte. Fins i tot un boix de l’escoleta sap que si s’augmenten els vehicles, l’estat deplorable de les vies no millorarà, ni minvarà la saturació.
El problema és que abans els comptatges de vehicles es feien en uns determinats mesos i després es van passar a fer en altres èpoques, invalidant els estudis comparatius anuals. A més, durant l’estiu es van retirar algunes de les càmeres de control de vehicles per a “fer-ne tasques de manteniment i reparació” just quan més necessàries eren per a disposar de dades correctes sobre la incidència del trànsit rodat a la nostra illa.
– Caram! També és mala sort, aquesta coincidència.
El cas és que ells van venir a mi amb dues propostes a escollir: La ‘Guatemala’, que era quedar-nos com l’any passat, i la ‘Guatepeor’, que era augmentar el nombre de vehicles.
I clar, vist el panorama, més de la meitat de les meues entitats, en concret 21 de les 36, un 58,3%, es van abstenir per a mostrar la seva disconformitat amb les dos opcions.
– Bé, entenc que això produiria alguna mena de reflexió en el Govern insular i la conselleria de Mobilitat de cara a presentar una nova proposta o propostes de consens que s’haurien de tornar a votar i a refrendar per una majoria més àmplia d’entitats, no?
Això és el que semblaria més lògic, doctor, però res més lluny de la realitat. El que van fer va ser fotre’m les banyes i muntar una ‘reunió sectorial de Mobilitat’ amb tot l’empresariat turístic i quatre associacions de vesins, però sense comptar amb el gruix de les meves entitats, quan és evident que la mobilitat de Formentera és un tema que ens afecta a tots i cada un dels que habitam aquest darrer paradís de la Mediterrània que alguns només veuen com una manera de fer sous encara que sigui a costa de la seva destrucció.
– Això que comenta em sembla una mica exagerat. Vol dir que no es tracta d’un malentès tot plegat? Vaja, no crec pas que hi hagi gent interessada a carregar-se Formentera. Seria com fer-se un ‘Froilán’. Vull dir, engegar-se un tret al peu, ja m’entén.
Ja, podria semblar que pixo fora de test, encara que fa de mal pensar que es munti una reunió sobre mobilitat i, sense cap explicació raonable, es decideixi no convidar-hi a l’associació més transversal de la nostra illa, l’obra Cultural Balear de Formentera, que a més ha impulsat una enquesta ciutadana sobre mobilitat, ni al Grup Esportiu Espalmador, club que se suposa que assessora el Consell insular en temes de mobilitat, mentre que sí que s’hi convida als de l’“Oci Nocturn de Formentera”.
De fet, han set dos “reunions sectorials sobre mobilitat” que comptaven només amb 12 associacions de les 36 que em conformen com a Consell d’Entitats. En quedaven fora 24!
– Potser aquestes 24 associacions no tenien res a veure amb la mobilitat a Formentera.
… O potser no interessava que donassin el seu parer al respecte, no fora cas que aquest no anàs en el sentit d’augmentar el sostre de vehicles, a contribuir a malmetre encara més les nostres carreteres esquerdades i a treballar en pro de la massificació de l’illa.
– I ara!, però si tenc entès que des del Consell s’han reafirmat en “el compromís amb un model de mobilitat que garanteixi l’equilibri entre la protecció del territori, la qualitat de vida de la ciutadania i l’activitat econòmica, sempre des del diàleg i la corresponsabilitat”.
Sí; també afirmen que la muntanya de la vergonya del vertedero d’es Cap ja no creix més, s’estimen més no veure que l’estany des Peix s’omple d’embarcacions il·legals a l’estiu i les seves ribes de dinguis i brutor, o amb prou feines alcen la veu davant del despiporre dels bitch clubs i les festes il·legals a les cases de 400 metres amb soterrani discoteca. Per no parlar dels party boats il·legals al nostre litoral, de les restes de pasteres esmicolades per s’Estufador i ses Pesqueres Altes, o de la total paralització de la xarxa museística de Formentera i la inacció davant un patrimoni saliner que ja no el reconeix ni la mare que el va parir.
– Comprenc el seu enuig, però de tot això no se’n pot culpar només a l’executiu insular. També hi ha d’altres administracions involucrades.
Ja, i també és responsabilitat dels anteriors governs insulars, que els van deixar una herència enverinada…, si el llibre d’estil de les excuses polítiques ja me’l sé de cap a peus!
– Ui, s’està exhaurint el temps, senyor Consell d’Entitats, i trobo que ens estam desviant del problema principal: La seva manca d’autoestima.
Té raó, senyor terapeuta. Potser necessitarem una nova sessió.
– Li sembla bé la setmana vinent?
Sí, així li podré explicar com m’ha anat aquest divendres, que m’han convocat per a la votació final d’això del formentera.eco.
– Interessant. Tracti d’afrontar-ho amb ànim renovat i optimisme, que potser s’acaba arribant a una entesa que acontenti a tothom. Miri de negociar, d’oferir el seu punt de vista i de mostrar-se col·laboratiu. Que les coses, des d’un prisma positiu, sempre ofereixen una solució satisfactòria.
Ja m’agradaria, ja. Tot i que, pel que sembla, els representants del poble democràticament escollits tornaran a presentar Guatemala i Guatepeor a votació i m’apressaran a mi i les meues entitats per escollir l’una o l’altra perquè abans de l’u de març s’ha d’aprovar la mesura en sessió plenària perquè el (des)formentera.eco entri en vigor a partir de l’u de juny.
– El noto un punt estressat.
Tenien des del passat novembre i ara el petard al cul me’l foten a jo!
– Miri de calmar-se, senyor Consell d’Entitats. Que, com diuen al sud de Ceuta: “¡Prisa mata, amigo!”.
– Ah, i faci’m un darrer favor si us plau. Emporti’s una de les meves targetes de visita i doni-la-hi als representants de l’executiu insular, que crec que necessiten unes quantes sessions de psicoteràpia. Si me’ls fa venir, prometo que li faré un petit descompte en la pròxima teràpia.
