Cada dia em trob amb gent desesperada perquè no aconsegueix torn o atenció per realitzar tràmits amb organismes públics, alguns d’ells urgents.
En els darrers anys l’Administració pública ha fet un esforç considerable —però encara no suficient— per facilitar la tramitació electrònica de molts procediments. Entre ells, la sol·licitud de la prestació d’atur. Tot i això, encara hi ha reticències, pors i desconfiança davant d’aquesta via. Ho entenc. Però també crec que impulsar-la és una manera intel·ligent d’evitar cues innecessàries i, sobretot, d’empoderar les persones.
Treball com a funcionari de cara al públic i sé que algú pot pensar: «Tu el que vols és estalviar-te feina». Res més lluny de la realitat. Enguany compliré 62 anys. No som cap nadiu digital. El primer «mouse» i la primera pantalla de Windows els vaig conèixer amb trenta anys i quasi m’agafa un atac de pànic. He après com tantes altres persones: a còpia de curiositat, necessitat i una mica de paciència. Si jo ho he pogut fer, que d’especialment espavilat no en tenc res, molta altra gent també pot.
La tramitació electrònica amb l’administració no és només una qüestió de comoditat administrativa. És una qüestió de temps i de dignitat. Evitar desplaçaments, esperes i incerteses és especialment important per a persones que ja es troben en una situació vulnerable com és la desocupació. Poder fer el tràmit des de casa, amb calma, revisant la documentació amb tranquil·litat, redueix estrès i ofereix sensació de control. I si no es disposa d’ordinador, les institucions haurien de proporcionar espais i dispositius informàtics a les seves pròpies instal·lacions perquè això no fos un obstacle.
Ara bé, no n’hi ha prou amb dir a la gent que faci els tràmits per Internet. Fa falta també oferir eines reals perquè tothom hi pugui accedir en igualtat de condicions. Per això les persones en situació d’atur i la població en general haurien de poder accedir a cursos gratuïts amb monitors i professorat que els ensenyin com fer aquests tràmits. Un cop superat aquest primer obstacle, s’obre un món nou. No es tracta només de tramitar l’atur. Parlem també de fer gestions amb la DGT, consultar dades amb la Seguretat Social, fer una simulació de la futura pensió, sol·licitar la Targeta Sanitària Europea, demanar ajudes per estudis, un certificat d’empadronament… I això és un exemple minúscul del que pots fer. Tot això és autonomia, independència i temps guanyat.
Com a funcionari, no vull menys feina; vull una feina millor. Vull poder dedicar més temps a casos complexos, a persones que realment necessiten atenció personalitzada —especialment persones majors o amb necessitats especials— i no a tràmits que es poden resoldre en cinc minuts des d’un ordinador. La digitalització no elimina la necessitat del tracte humà; el transforma i el fa més eficient. No podem ignorar que encara hi ha una bretxa digital ben grossa. Però la solució no és frenar la digitalització, sinó acompanyar-la. Formació gratuïta, accessible, amb llenguatge planer i pràctica real. Aules on ningú no se senti jutjat per no saber. Espais on preguntar sigui normal i equivocar-se formi part del procés.
Jo no vaig néixer envoltat de pantalles. L’única que havia a casa era un televisor en blanc i negre, naturalment sense comandament a distància. Crec sincerament que moltes persones, si reben el suport adequat, poden descobrir que la tramitació electrònica no és un enemic, sinó una eina poderosa. Defensar-la no és una qüestió de comoditat personal. És una aposta per una Administració més àgil, més moderna i, paradoxalment, més humana. Perquè quan eliminam cues innecessàries, alliberem temps. I el temps, tant per al ciutadà com per al treballador públic, és un bé massa valuós per malbaratar-lo.
Andreu Coll Bufí
