L’odissea d’anar de Sant Antoni a Son Espases

@D.V./ La insularitat té aspecte problemàtics, això no és cap descobriment. Rebre l’atenció adequada quan l’hospital de referència és Son Espases pot comportar una demora que a vegades pot decidir entre la vida i la mort. Quan, fins i tot, s’han de fer fins a set trajectes diferents, el diagnòstic al principi no està clar, i l’equipament a Can Misses està espanyat, aleshores sobreviure és un miracle.

El passat dimecres, a les 11 del matí, M.S.R., de 52 anys i de Sant Antoni, va rebre la típica cridada que mai es voldria rebre: un familiar -en aquest cas, la seva tia, M.R.P. de 83 anys- es trobava molt malament i s’havia avisat al 061 per traslladar-la al centre de salut. S’iniciava el primer de la mitja dotzena de trajectes d’una llarga odissea fins que a la fi, in extremis, se li va poder salvar la vida a Son Espases.

La primera etapa del viatge va ser del seu domicili al centre de salut de Sant Antoni. El trasllat es va realitzar en una ambulància sense metge i qui va decidir portar-la al centre de salut va ser la telefonista del 061 de Palma. Per no col·lapsar urgències de Can Misses, cada vegada més s’intenta derivar als pacients a les urgències del centre de salut més proer. A les 11 hores i pocs minuts, M.R.P.  arriba al centre, s’hi estarà quatre hores. Quan l’atenen, després d’una llarguísima espera en el que, en principi, es pensen que la dona pateix un mareig, els metges sospiten que la seva malaltia és greu i que ha d’anar immediatament a Can Misses.

“Si haguéssim sabut que es tractava d’una malaltia cardíaca, l’haurien enviada directament a Can Misses, però la tia és una dona major i no sap explicar-se i, per defecte, la van portar al centre de salut” comenta M.S.R, «i vam tenir sort perquè durant aquella espera de quatre hores es podria haver mort: tenia l’aorta trencada».

A Can Misses no hi ha TAC
A les 15 hores, la dona arriba a Can Misses amb la sospita que pateix un atac coronari i que li poden quedar poques hores de vida. Se li realitza una radiografia però la prova resulta insuficient per saber què és exactament el que li passa. Se li ha de fer un TAC. Problema: el TAC de Can Misses està espenyat. Cal portar a la pacient a la Policlínica Vilás. Són les 19 hores.

Amb la vida penjant-li d’un fil, és traslladada en ambulància a la Policlínica on se li realitza un TAC i es detecta que s’ha produït una ruptura de l’aorta, que se li està acumulant sang als pulmons i que se l’ha de traslladar immediatament a Son Espases. Ambulància de tornada a Can Misses i, una vegada allà, helicòpter de Can Misses a l’aeroport i de l’aeroport, avioneta fins a Son Espases. L’avioneta surt d’Eivissa a la una de la matinada, 14 hores després de l’arribada de la primera ambulància. Tardarà quasi un dia en rebre l’atenció mèdica que requereix. En circumstàncies normals, hauria mort.

M.R.P. està viva de miracle. Gràcies a que habitualment pren una medicació per espessir la sang, la pròpia sang de tant espessa ha provocat un coàgul que ha taponat el forat de l’aorta, però el seu estat continua sent greu. “De l’atenció que hem rebut no ens podem queixar” comenta la seva neboda, “tot i que a Can Misses la van fer esperar en un passadís i això mai és agradable perquè es trobava molt malament; però el personal va ser atent”.

També es queixa que no la deixessin pujar a l’avioneta per acompanyar a la pacient a Son Espases, sinó que va haver d’agafar un avió comercial a Mallorca el dia següent: «Més que res perquè ella pogués fer el viatge amb algun familiar, per estar al seu costat en aquells moments. Pensàvem que en aquella avioneta es moriria» . L’oficina d’atenció al pacient de Can Misses li va oferir dos abonaments per poder agafar un bitllet però, això sí, l’hotel al costat de Son Espases se l’ha de costejar ella, com li passa a tothom qui hagi de viatjar per temes sanitaris.