Que històricament el Vaticà ha jugat un paper importantíssim contra Catalunya ho sap qualsevol que tengui unes mínimes nocions d’història de la nostra nació. La croada contra els albigesos, amb l’anorreament dels càtars, va ser la gran punyalada contra la Catalunya occitana (o l’Occitània catalana) que hauria pogut ser. Davant la possibilitat de consolidar un espai occitano-català, França i el Vaticà s’aliaren per impedir-ho. Què millor que atacar una heretgia per dur a terme el seu propòsit! Simó de Montfort, d’infausta memòria, va acabdillar les tropes franceses. Montsegur va ser l’últim reducte dels càtars. Com a l’antiguitat havien fet els lisis, els darrers resistents varen es varen estimar més suïcidar-se que no caure en mans dels guerrers francesos.
Al segle XV, l’entrada de la dinastia dels Trastàmara a la Corona Catalanoaragonesa va ser un altre episodi lamentable, amb suport vaticà per a l’esmentada nissaga castellana. No debades Vicent Ferrer (després sant) i el seu germà es posaren al costat d’aquests i en contra del comte d’Urgell.
I, així, episodi rere episodi, cada vegada que hi ha hagut un enfrontament (generalment armat) entre Catalunya i França o entre Catalunya i Castella, el papat s’ha posat al costat de França i de Castella (i, per tant, en contra de Catalunya).
En el darrer conflicte nacional, l’any 2017, al voltant del Primer d’Octubre, en què Catalunya va exercir la seua autodeterminació, el Vaticà va callar (el Papa Francesc va rebre fortes pressions tant de la part espanyola com de la catalana, però no en va dir gall ni gallina), però va permetre —i qui sap si promoure— que la Conferència Episcopal Espanyola s’enfangàs en una guerra política que no li corresponia, es miràs com es miràs. Encara podem recordar l’esperpent dels rosaris per la unitat d’Espanya.
Sabut tot això, no ens ha de sorprendre la manca de sensibilitat (totalment previsible) envers la llengua catalana i envers el fet nacional català per part del Papa Lleó XIV, tret que decideixi emular l’anterior Lleó (el XIII), que ha estat un dels papes més catalanistes.
BERNAT JOAN I MARÍ
