Poc s’ha parlat d’una de les derivades, que entenc com a no menor, de la passada copa del món de futbol de seleccions dites “nacionals” (correctament, estatals amb algunes correccions): la de la violència de gènere, violència d’hòmens exercida sobre dones. Aquestes dades encara no s’havien mesurat mai a Espanya. El cas és que el vespre en què la selecció espanyola masculina de futbol es va proclamar campiona de la copa del món jugada als Estats Units, Mèxic i el Canadà, les trucades a telèfons d’emergència per violència de gènere es varen disparar un 120%. Ens n’informa el diari El País.
Al Regne Unit, on la qüestió sí que ha estat analitzada des de fa anys, hom pot comprovar que, en les grans celebracions futbolístiques, es disparen les denúncies per violència de gènere, independentment que l’equip dels violents guanyi o perdi. El percentatge d’augment de denúncies el dia que Espanya va guanyar el mundial o el dia que Anglaterra va quedar desbancada de la competició varen ser bastant semblants. És a dir, els mascles de l’espècie influenciables per les victòries o derrotes futbolístiques, es tornen més violents tant si l’equip de qui són fans guanya com perd.
Pens que seria interessant construir en aquesta part del món un observatori semblant a The Atlantic, de manera que es pogués veure, amb dades a la mà, si hi ha una relació clara (o no) entre el futbol i la violència de gènere. Ni que fos per mirar d’anar construint, maó a maó, la paret que faci que aquest tipus de violència -part de la violència en general- es pugui anar eradicant de les nostres societats i de les nostres vides.
Bernat Joan i Marí
