Amb el comentari que he volgut destacar com a titular, va començar la presentació d’El Pitiús 2023 Antoni Manonelles, que va afirmar que la seua lectura evitava haver de prendre algunes medecines.
Amb una ironia que va tenir el nombrós públic assistent amb un somriure permanent a la cara (alternant amb alguna franca rialla), Manonelles va anar fent un enfilall enginyós de tots els articles que componen aquesta publicació anual de l’Institut d’Estudis Eivissencs, sempre indicant quin mal guaria la seua lectura.
Així va citar articles que curen de la por, altres de l’insomni, altres que atenuen la xenofòbia (recordant que no fa tant érem els eivissencs i els formenterers els que emigràvem) i és medicinal també contra l’oblit dels nostres costums (en referència a l’article d’Ángel C. Navarro sobre successions).
També hi hagué medecina per als professionals de l’ensenyament, que perden la son per no saber d’on ve i cap a on va l’ensenyament (articles de Rosa Vallès i Toni Marí Rota).
Hi ha també coberts a El Pitiús 2023 els trets bàsics d’aquest tipus d’almanac, amb el calendari de llunes, l’”Any pagès” de Jordi Serra Berri, i el “Parenòstic de 2023” de Vicent Marí Palermet. Recordem que El Pitiús va ser reprès per l’Institut amb l’edició de 1989 i és hereva d’El Pitiuso de Joan Castelló Guasch, que la va publicar entre 1945 i 1979.
Va tancar Manonelles l’acte amb una cita de l’article de Bartomeu Ribes d’enguany:
“I ho sabem, però volem repetir-ho una altra vegada: El Pitiús és un dels millors regals que ens va fer Joan Castelló Guasch, i que no podrem agrair-li mai. Per tant, vagi per a quasi tothom: molts anys i bons”.
Joan-Albert Ribas
