Per a aquest article de la sèrie «Passant revista» a Nou Diari (ja n’hi ha prop d’una trentena de publicats), tornarem a la segona dècada del segle XX. Ara fa al voltant de 110 anys, Eivissa va aparèixer amb assiduïtat a les revistes gràfiques catalanes.
Així, hem parlat en articles anteriors de «Passant revista» de La Hormiga de Oro i de Hojas selectas, amb sengles articles de Julio Arija, de qui n’he trobat en una llibreria un altre de tema eivissenc que comentarem en una pròxima ocasió.
També parlaré més endavant de la sèrie de set articles que aquell mateix 1913, entre febrer i juliol, Santiago Rusiñol dedica a la nostra illa a L’Esquella de la Torratxa firmats amb el pseudònim Xarau. S’ha de recordar, sempre, que Rusiñol va ser el creador de l’expressió Eivissa, l’Illa Blanca, primer apareguda en llengua catalana i que ha arribat als nostres dies en llengües variades tant donant títol o com a referència a l’obra d’autors diversos i a moltes campanyes de promoció turística d’Eivissa.
I aquell any la revista Ilustració Catalana (escrit així, sense ela geminada), publicació que com el seu nom indica presentava sempre un gran desplegament fotogràfic i textos molt curts (pràcticament sense més lletra que els peus de foto corresponents) va treure dos reportatges eivissencs. Les úniques fotografies signades són obra del fotògraf Alessandro Antonietti (Barcelona 1887, Torí 1961), de qui, intentant documentar-lo, he trobat una àmplia informació al web reportersgrafics.net.
Antonietti va ser un fotògraf habitual a la premsa barcelonina de les primeres dècades del segle XX que, a més del fotoperiodisme, també va fer imatges per a postals turístiques, com tants altres fotògrafs. N’he trobat, a diversos catàlegs, moltes postals de patis senyorials de Mallorca (lloc on va viure) i altres monuments d’aquesta illa. Tornat a Barcelona el 1923 hi va obrir una galeria d’art-botiga on s’alternaven exposicions fotogràfiques i pictòriques.
Alessandro Antonietti aprofità exhaustivament la visita a la nostra illa ara fa cent onze anys, perquè també és l’autor de la fotografia d’una ballada el 26 de juliol de 1913 a Sant Antoni de Portmany organitzada per als visitants de l’Ateneu Popular de Barcelona, sobre la qual aI seu moment vaig fer un article per a la revista Eivissa. Aquesta fotografia, que també apareix a Ilustració catalana, surt també a la coberta i a l’interior d’El ballar antic a Eivissa, de Susana Cardona Torres (2022).
Centrant-me ja en aquestos dos articles de la revista barcelonina, el primer reportatge d’Ilustració Catalana rebé el títol «Tipus y costums d’Ibissa», ocupa dues pàgines i hi apareixen vuit fotos en què el paisatge urbà és secundari, se centra en el que indica el títol, les persones i diversos oficis, en fotografies reproduïdes artísticament, de manera quasi pictòrica, com la reproduïda a l’encapçalament.
Així mateix l’any següent, Ilustració Catalana publicà el reportatge «De la exposició d’objectes d’art fenici procedents d’Ibiça instalada al Palau de Belles Arts» amb disset fotografies.
Per tancar l’article, una magnífica vista del puig des Molins, retratat en aquest cas com a part superior de la necròpolis, ja que el reportatge cuida ser monogràfic sobre arqueologia. Darrere, ses Figueretes; s’hi poden veure alguns d’aquestos arbres fruiters que li donaren nom.
Per Joan-Albert Ribas
