El setmanari il·lustrat Nuevo Mundo va aparèixer a Madrid entre 1894 i 1933, tancà el 28 de desembre del mateix any que l’article que comentam. Donava una gran importància a les il·lustracions, tant dibuix com fotografia, i els estudiosos de la premsa la consideraren una de les revistes il·lustrades més importants a l’Estat del primer terç del segle XX, juntament amb Blanco y Negro (Almazán Tomás, 2007). Va comptar amb col·laboradors com Miguel de Unamuno, Mariano de Cavia i Ramiro de Maeztu.
L’article està estructurat a la manera d’altres especials basats en la publicitat que han pogut contractar. Són habituals a la premsa des del segle XX i han arribat als nostres dies. En aquest número de 1933 fan uns articles laudatoris sobre Mallorca i sobre Eivissa, amb petites descripcions d’alguns municipis insulars, com és el cas de Santa Eulària des Riu.
En el cas d’Eivissa, hi ha també textos tòpics acompanyats de les corresponents postals folklòriques de Viñets: «Las bellas escenas de la vida popular en Ibiza», amb breus textos previsibles: «La gaya romería de las mañanas domingueras…» o «Ibiza se enguirnalda de risas y de músicas…». I això sí, el desplaçat d’aquest diari a la nostra illa hi va saber vendre fins a cinc anuncis que tenen gran interès per a l’estudi de l’evolució del turisme a la nostra illa.
Ocupant mitja pàgina i destacat, el següent, que fa referència al segur rendiment econòmic comprant solars de costa. Són aquelles mateixes terres a què fa referència Joan Castelló Guasch a la seua guia Villa de San Antonio Abad Ibiza. Índice para el viajero (1959): «Corre el dinero, singularmente en el árido verano a manos llenas. Terrenos costeros (rocas, playas, boscaje), áridos y sin valor hasta no hace mucho han sido vendidos, comprados y revendidos en millones de pesetas. Se construyen hoteles y villas de recreo por todas partes. Las tierras de labor, hacia dentro, nos interesan poco…».
Així recuperant el fil, el venedor de publicitat no va saber, però, traslladar bé el nom de l’hotel de Sant Antoni de Portmany. Segurament nouvingut, va fer publicar el nom d’Hotel Capmany, en comptes d’hotel Portmany. Copsau bé quin alt interès econòmic s’albirava ja a fer inversions a Eivissa, usant un llenguatge afectat, prosopopeic.
De manera semblant, s’anunciava el senyor Antonio Ribas Boned, «propietario de inmensas extensiones de terreno en las hermosas playas y bosques a pocos pasos del pueblo, dice que el mejor negocio a realizar en estos tiempos de crisis es, sin duda alguna, la adquisición de terrenos en aquella Isla, hoy de moda y llena de probabilidades para la construcción de Hoteles y Chalets para alojar o vender a los millares de extranjeros que buscan acomodo en la misma. Clima ideal todo el año, económica la vida, tranquilidad y una vida plácida y sosegada atrae un sin fin de familias ávidas de reposo (…). Don Antonio Ribas Boned, en el Hotel Esmeralda del mismo pueblo, informará gustosamente a quien lo solicite (30% al contado y el resto a largos plazos)».
Una altra imatge significativa per a l’evolució del turisme a Eivissa, és la publicitat que posa en aquest especial l’hotel Buenavista de Santa Eulària des Riu, inaugurat feia just cinc mesos.
Els principals empresaris en expansió aquells anys també s’hi anunciaven i aprofitaven per demanar representants en altres llocs
Era un moment en què Eivissa gaudia d’un gran prestigi entre els visitants d’altres països, encara que alguns, com he comentat en altres articles d’aquesta sèrie «Passant revista», ja hi començaven a veure inconvenients. És el cas el filòsof alemany Walter Benjamin, que els anys 1932 i 1933 passa llargues temporades a Eivissa i que en tornar el 1933 ja comentà que «havia desaparegut la tranquil·litat, el poble [Sant Antoni] estava ple de gent i que els preus havien pujat molt». Com diu l’historiador del turisme eivissenc Joan-Carles Cirer, Benjamin «retratava en tota la seua amplitud un autèntic boom turístic», que es va estroncar de colp amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola i la posterior Segona Guerra Mundial.
Per Joan-Albert Ribas
