Comença la tercera fase de treballs per a trobar més víctimes del franquisme a Eivissa

El Govern balear ha iniciat aquest dimecres la tercera fase d’exhumació del cementiri de ses Figueretes, amb l’objectiu de completar la cerca de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista en el Cementiri Vell d’Eivissa.

Es tracta de la continuació del treball que s’ha fet en els últims anys i que ja ha permès trobar les restes, almenys, de 10 persones, així com restes de fragments ossis que encara estan sent analitzats, marques de trets i munició de l’època. Ara, aquesta tercera intervenció, que tindrà una durada aproximada d’una setmana, durà a terme un darrer sondeig a la zona, prop de la capella on ja es van documentar marques de trets a la paret, i a continuació de la mateixa franja en la qual van tenir lloc les anteriors actuacions.

L’exhumació del cementiri vell de ses Figueretes s’emmarca en el Pla 2021-2022 d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil del Govern de les Illes Balears, que impulsa la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i que preveu també una primera intervenció en el cementiri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera.

Ses Figueretes a Eivissa i Sant Francesc Xavier a Formentera se sumen, així, a les intervencions que ja s’han duit a terme a Mallorca en els cementiris d’Inca i Son Coletes (Manacor) i que, al costat de les exhumacions en els cementiris de Selva i Mancor de la Vall i en la fossa del Pou de Son Danús, a Santanyí, resultaran un total de set.

«Xifra inadmissible de desapareguts»

«Venim a Eivissa amb la convicció que cal continuar i insistir en la recerca de les restes de les persones assassinades pel franquisme i enterrades en fosses comunes aquí, en el cementiri de ses Figueretes», ha dit el vicepresident Yllanes, qui, una vegada més, demanava disculpes en nom de l’Administració, per considerar que aquesta arriba tard. «Més de 40 anys després de l’arribada de la democràcia, tenim encara una xifra inadmissible de desapareguts al nostre país. Com a societat democràtica tenim encara molta de feina per fer i, per tant, les polítiques de memòria democràtica són elementals a totes i cadascuna de les nostres illes, també a Eivissa», ha insistit.

Des de 2014 i fins avui, el Govern de les Illes Balears ha identificat un total de 36 víctimes del franquisme i ha recuperat un nombre de 218 persones, així com restes o fragments amb evidències de ferides perimortem en les diferents fosses.

A l’inici d’aquesta tercera fase d’exhumació del cementiri de ses Figueretes han assistit aquest dimecres el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Eivissa, Aitor Morrás; el regidor de Cementiris, Ricardo Clivillé; el director insular de Recursos Humans, Desenvolupament i Gestió Econòmica i Social del Consell d’Eivissa, Ignasi Casas, el president del Fòrum de la Memòria d’Eivissa i Formentera, Lluís Ruiz; la responsable de la Societat de Ciències Aranzadi, Almudena García, i representants dels sindicats UGT i CCOO.

Actuacions prèvies a ses Figueretes

El 2018 Aranzadi va dur a terme una primera intervenció a ses Figueretes, en les tres zones del cementiri on, segons els testimonis orals, s’hauria enterrat les víctimes: en el corredor central; en el cementiri no catòlic i en les fosses comunes laterals. Només en la fossa comuna lateral esquerra els sondejos van ser positius. En aquesta zona, es van trobar les restes parcials de dues persones que, per les seves característiques, correspondrien a algunes de les víctimes que es buscaven. Es tractava d’un enterrament simultani, sense fèretre. Tots dos cranis presentaven fractures d’aspecte perimortal (produïdes al voltant del moment de la mort) compatibles amb el pas de projectil d’arma de foc.

A més a més, aquesta intervenció va permetre incloure noves actuacions en el Cementiri Vell d’Eivissa dins del segon Pla de Fosses que va impulsar el Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica.

La segona intervenció es va dur a terme durant els mesos de setembre i octubre de 2020 per l’empresa ATICS (Associació de tècnics d’investigacions culturals i socials), al llarg dels quals es van realitzar sondejos que seguien la línia de les troballes fetes en les primeres excavacions. Com a resultat, es va documentar la presència de marques d’impacte de trets d’arma de foc en la paret d’una de les capelles. També es va trobar munició de l’època i diversos fragments de crani, alguns amb fractures d’aspecte perimortal i altres amb possibles lesions produïdes pel pas d’un projectil d’arma de foc. Aquestes troballes permetrien inferir que almenys part de les execucions van ser realitzades dins del cementiri.

Ara, aquesta tercera intervenció farà un últim sondeig a continuació dels ja realitzats, que cobreixi tota l’àrea fins al final de la fossa comuna esquerra per a completar la cerca.

L’exhumació del cementiri de Sant Francesc Xavier a Formentera

L’actuació en el cementiri nou de Sant Francesc Xavier a Formentera és una de les més importants que es realitzaran dins del Pla de Fosses 2021-2022 pel nombre de víctimes que es podrien localitzar i per la delimitació clara de les zones on seria viable l’exhumació, segons expliquen des de l’Executiu balear.

La incorporació d’aquesta actuació dins del Tercer Pla d’Exhumacions és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer, que dona per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, i defineix tres llocs del cementiri de Sant Francesc on es poden realitzar intervencions viables per a tractar de localitzar les seves restes.