@Noudiari · Ara Balears / Ben igual que succeí a Galícia, a les Balears el Govern ha canviat els projectes i promeses de lliure elecció de llengua pel model trilingüe. Tot i que a Galícia la introducció és progressiva (el curs passat foren 148 els centres trilingües i aquest són ja 183), l’oposició de la comunitat educativa també ha estat contundent. Però els paral·lelismes no s’acaben aquí, perquè ara la nova via de pressió de sindicats i Assemblea de Docents s’inspira així mateix en la desobediència civil duita a terme pel professorat de Galícia, on 4.500 es declararen insubmisos al drecret de trilingüisime de Núñez Feijóo i la Xunta no va obrir expedients contra els professors que s’hi varen adherir.
«Els docents veuen que el calendari d’aplicació del TIL dins els centres s’ha estrellat i que no funciona. Els projectes es troben tots en fases diferents, cap centre no fa el mateix, els pares protesten perquè els seus fills no entenen el que s’explica a classe de matemàtiques, de música o de socials. Els directors fan preguntes a la Conselleria i no n’obtenen resposta». És només un dels arguments de l’STEI per justificar la posada en marxa d’una campanya de desobediència civil per no aplicar el TIL de manera «massiva i coordinada».
En la reunió mantinguda ahir horabaixa amb representants de tota la comunitat educativa, es posà en comú la iniciativa i afegir-hi altres sindicats, semblant a la que es féu a Galícia l’any 2011. La campanya garantirà la confidencialitat dels insubmisos, per evitar possibles represàlies de part de la Conselleria d’Educació.
Classe en català
Des de l’Assemblea de Docents igualment insten els mestres i professors a exercir el seu dret a ensenyar en català i a no aplicar el TIL. Els docents justifiquen la campanya de desobediència per «responsabilitat i coherència pedagògica». Els mestres estan cansats, desorientats i convençuts que el TIL està suposant molts perjudicis als alumnes, i això massa sovint es tradueix en una rebaixa dels continguts i una minva de la qualitat de l’ensenyament que reben.
La campanya de desobediència es durà a terme mitjançant l’adhesió a un manifest per part dels mestres i professors que es repartirà arreu. Però l’adhesió serà confidencial: no es farà públic quins són els noms dels qui s’hi sumin ni a quin centre treballen. Tot, per evitar possibles represàlies de la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera, va explicar el portaveu, Guillem Barceló, «volem mostrar als companys que els ha tocat la loteria d’haver d’aplicar el TIL que no estan sols».
Des de l’STEI volen fer un recompte de quants treballadors de l’ensenyament estarien disposats a fer insubmissió. L’Assemblea de Docents es va aventurar ahir a afirmar que esperen que siguin milers, mentre que des de l’STEI només tiraran endavant la campanya si estan segurs que més del 50% del professorat està disposat a comprometre-s’hi. L’Assemblea presentà ahir al matí la campanya per continuar ensenyant en català i ja està en marxa. L’objectiu és unànime: forçar la Conselleria a una negociació real.
Represàlies
Les possibles represàlies sembla que no han de ser un escull per a aquesta campanya, tot i els precedents dels tres directors de Maó. Els serveis jurídics de l’STEI consideren que la Conselleria «ho tindrà molt difícil per actuar contra nosaltres». Així mateix, recorden l’exemple de Gandhi, amb la cèlebre frase: «Quan una llei és injusta, allò correcte és desobeir-la».
Per la seva banda, Guillem Barceló, portaveu dels docents, remarcava ahir que que «des de l’any 1997, en què s’aprovà el Decret de Mínims, no hi ha hagut cap expedient obert en totes les Illes Balears per incompliment de projecte lingüístic del centre». Que succeís ara, ha aclarit, significaria que hi ha en marxa una «caça de bruixes» per part del Govern.
