El Bisbat vol desallotjar a l’Institut d’Estudis Eivissencs de la seva seu històrica

@D.V./ L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) podria haver d’abandonar la seva seu històrica, situada al carrer Pere Francés 12, si es compleix l’amenaça de desnonament del Bisbat d’Eivissa, propietari de l’edifici. Així, el passat dia 3 d’abril va arribar a la seu de l’IEE un burofax del Bisbat en el que s’anunciava la decisió de rescindir el contracte que regeix el lloguer de la seu, donant un mes de termini a l’Institut per deixar lliure el local.

“És una nota inesperada, intimidatòria, hostil i fora de lloc”, comenta Marià Serra, president de l’IEE, qui lamenta que el bisbat els vulgui desnonar perquè “sempre hem pagat el nostre lloguer i crec que som uns bons vesins”. Fins ara, l’Institut pagava un lloguer d’uns 700 euros pel local del carrer Pere Francés: molt més que un preu simbòlic o que un lloguer de renda antiga, però una quantitat inferior al que es pot demanar en el mercat immobiliari per un local d’aquestes característiques, situat al centre de Vila: “Som una entitat modesta però que compleix una funció social, i crec que això s’hauria de tenir en consideració”, ha declarat Serra.

L’IEE estudia la seva defensa legal
En principi, l’Institut hauria d’abandonar la seva seu durant la primera setmana de maig, el que comportaria també buidar tota la seva biblioteca i el seu ampli fons documental. Això no obstant, Serra ja ha dit que la seva intenció no és aquesta, i que el tema ja està en mans dels serveis jurídics de l’IEE a fi d’estudiar la situació i plantejar la defensa legal dels seus interessos: “Afortunadament, advocats no ens en falten. 19 dels nostres associats són advocats i ja m’han dit que estan disposats a fer feina per portar aquest tema”. A més de deixar que els advocats treballin, la Comissió Executiva de l’Institut també proposa iniciar converses amb els responsables de les institucions polítiques eivissenques per assabentar-los d’aquesta situació i trobar solucions adients, i convocar els socis a una Assemblea General Extraordinària a fi de conèixer, debatre i buscar solucions a la greu situació plantejada per l’amenaça de desnonament.

“Creiem que la prudència és bona consellera”, ha dit Marià Serra, qui confia en guanyar temps, fer valdre els seus drets i aconseguir que les institucions locals facin una feina de mediació. Això no obstant, el seu disgust amb l’actitut del Bisbat és molt evident: “Ens dol profundament que el Bisbat ens tracti així. Crec que a la vida no s’han de perdre mai les formes i que els problemes s’han de resoldre amb diàleg i comunicació. I si ens volen fer fora, almenys, que ens avisin amb temps”.