El Consell d’Eivissa, satisfet amb la iniciativa del Govern de regularitzar les cases il·legals en sòl rústic

@NouDiari – ARA Balears/ El Govern Balear obre la porta que els consells puguin legalitzar les construccions il·legals en sòl rústic. No es podran regularitzar totes, sinó només aquelles on les obres il·legals s’hagin realitzat fa més de vuit anys i no s’hagin denunciat ni tinguin cap expedient obert. En aquests casos, la irregularitat ha prescrit i no es poden fer esbucar. Ara, el projecte de llei del sòl aprovat aquest divendres pel Consell de Govern permet obrir un període de tres anys perquè els seus propietaris les puguin legalitzar.

Per fer-ho hauran de demostrar que la casa en qüestió té més de vuit anys i hauran de fer tots els tràmits com si l’haguessin de construir (presentar els plànols al registre i pagar la llicència d’obres) i, a més, hauran d’afrontar una sanció: del 15% de l’obra si la regularitzen el primer any de termini; del 20% si ho fan el segon any; i del 25% si ho fan el tercer. En qualsevol cas, la nova llei només permetrà que això passi, però haurà de ser cada consell insular qui obri aquest període d’indult. En principi, segons el Govern, Eivissa i Menorca ho farien. Mallorca, segons ha confirmat el Consell, també ho aplicarà.

Facilitats per regularitzar
La regularització d’aquestes edificacions en rústic (habitatges o magatzems agrícoles) permetria als seus propietaris inscriure-les als registres, vendre-les o hipotecar-les, per exemple, que són coses que ara no poden fer. Si no aprofiten els tres anys d’indult, les cases continuaran sent il·legals i, com fins ara, tampoc no es podran fer enderrocar.

«S’han de donar facilitats perquè es faci el que es pot fer, però hi ha d’haver contundència contra tot allò que no es pot fer», ha explicat el conseller de Medi Ambient, Biel Company, qui ha recalcat que el Govern no sap ara per ara quantes cases il·legals hi ha a Balears que es podrien acollir a la regularització. També ha insistit que aquest indult no permetrà la legalització d’urbanitzacions, que ja foren legalitzades per aquest Govern amb una llei anterior. El conseller ha anunciat que la nova llei del sòl també permetrà regularitzar construccions ‘al·legals’ que es troben en zones protegides on no es pot construir. El que es fa és regularitzar les construccions anteriors a l’any 1991, que és quan es va aprovar la Llei d’Espais Naturals que decretà la protecció.

Així mateix, la nova normativa inclou la supressió de competències de control en la planificació urbanística que fins ara tenien els consells. Si fins ara tots els plans parcials i tots els plans especials que impulsen els ajuntaments havien de ser aprovats pels consells, amb la futura llei els ajuntaments de més de 10.000 habitants només hauran de demanar un informe no vinculant del Consell quan tramitin aquestes modificacions de planejament urbanístic. El mateix passarà amb modificacions del pla general que no siguin estructurals, com per exemple el canvi de traçat d’un carrer o el canvi d’ubicació d’un espai lliure públic.

El Consell d’Eivissa, satisfet
A l’espera del tràmit parlamentari d’aquesta llei, el vicepresident del Consell Insular i conseller de Territori, Mariano Juan, s’ha mostrat satisfet de la inclusió d’aquesta reivindicació d’Eivissa en aquest projecte de llei. “Dóna compliment a un compromís electoral i, a la vegada, recupera en la pràctica la plena vigència del Pla Territorial Insular”, ha explicat. “Els habitatges que es troben en aquesta situació no es poden legalitzar, amb els problemes que això comporta a l’hora de fer manteniment, connexions, etcètera, però tampoc es poden esbucar, en haver prescrit qualsevol infracció: era necessari donar una solució que, a més comportarà el pagament d’una compensació als ajuntaments”, ha manifestat Juan.