El mar s’empassarà Formentera i quasi tota Eivissa d’aquí a 5.000 anys

@Noudiari · Ara Balears / Nova York, Miami, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Amsterdam, Londres, Lisboa, Roma, Hong Kong, Tokyo… Barcelona. Totes aquestes ciutats tenen dues coses en comú. La primera, són algunes de les ciutats més icòniques del planeta. La segona, totes elles podrien desaparèixer sobre les aigües si es compleixen les previsions del ‘National Geographic’, que alerta que l’escalfament global i l’augment del nivell del mar acabarà amb un bon nombre de ciutats costaneres. Palma també desapareixeria segons aquestes previsions.

Ni Barcelona ni Palma no es troben, a priori, en una zona vulnerable, a diferència del que passa amb moltes zones poblades d’Àsia. Amb tot, l’augment del volum de tots els mars i oceans del planeta, conseqüència de l’escalfament global i de la progressiva desaparició de l’Àrtic, acabarà afectant el planeta de forma total. Totes les zones litorals estaran en perill d’aquí a 5.000 anys.

L’advertiment el fa el ‘National Geographic’ amb un mapa interactiu on es mostra com l’augment del volum de mars i oceans farà retrocedir la costa en molts llocs del món. A l’arxipèlag balear, els efectes són molt clars: el mar s’empassaria tota Formentera, bona part d’Eivissa i quasi tota Menorca; A Mallorca desapareixeria bona part del litoral del Migjorn i de Ponent i la badia de Palma.

A Barcelona, la variació és més petita, tot i que suficient per fer desaparèixer la capital catalana. En d’altres, però, no només ciutats sinó regions senceres quedaran sota les aigües. És el que passarà al Vèneto, als Països Baixos i Dinamarca, i a tot el sud-est d’Anglaterra. Són zones que seran, literalment, esborrades del mapa.

Fa anys que els científics alerten que els principals canvis provocats per l’escalfament global no vindran donats tant per una alteració en les temperatures com per la modificació de les línies costaneres. Dit d’una altra forma, el principal canvi no estarà en l’atmosfera sinó en el mar. Això és així per dues raons. La primera, perquè el mar concentra els efectes dels gasos d’efecte hivernacle i en fa de magatzem. La segona, perquè el desglaç d’enormes zones de l’Artic provocarà un efecte dramàtic en l’augment del nivell de l’aigua arreu del planeta.