Des del Govern balear assenyalen que el Pla de Gestió Natura 2000, que ha estat aprovat aquest dilluns, considera “incompatibles amb la conservació dels valors naturals de l’illot de Tagomago el quiosc bar situat al moll i qualsevol instal·lació de temporada situada en el domini públic maritimoterrestre”. Així, fonts de Medi Ambient han confirmat a Noudiari que una vegada aprovat el Pla de gestió, la conselleria demanarà formalment a la Demarcació de Costes que procedeixi a demolir aquest polèmic quiosc.
Pel que fa a l’habitatge privat situat al centre de l’illot, el Govern ha informat que la propietat haurà de presentar, en un termini màxim de dos anys, un projecte de substitució del generador elèctric per una instal·lació d’energia fotovoltaica, adaptar la fossa sèptica a les característiques previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) i eliminar tots els residus que s’hagin generat i que es trobin dispersos a l’illot, inclosos els voluminosos i els elèctrics. En cas que sigui necessari, haurà de restaurar les superfícies naturals afectades.
Aquesta notícia es confirma després del Consell de Govern d’aquest dilluns, que ha aprovat el decret pel qual s’aprova el Pla de Gestió Natura 2000 dels illots del llevant d’Eivissa. D’aquesta manera, es declaren Zones Especials de Conservació (ZEC) els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) següents: Tagomago, illots de Santa Eulària, Redona i es Canar; i Àrea marina de Tagomago, tal com recull un comunicat de premsa del Govern balear.
Cal recordar que els ZEC Tagomago i illots de Santa Eulària, Redona i es Canar tenien ja la categoria de zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).
En l’àmbit del Pla de Gestió, que ocupa un total de 1.368,42 hectàrees, es troben presents hàbitats d’interès comunitari (HIC) com les praderies de posidònia o els penya-segats amb Limonium spp. endèmics. S’hi troben, també, espècies endèmiques de flora d’interès comunitari com la Diplotaxis ibicensis o l’Allium grosii. Pel que fa a la fauna, hi ha presència d’espècies d’interès comunitari com la tortuga marina (Caretta caretta) o el virot petit (Puffinus mauretanicus), a més de tres subespècies endèmiques de sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis tagomagensis, P. pityusensis canensis i P. pityusensis redonae), segons detalla el comunicat de premsa esmentat.
L’objecte de les normes reguladores incloses en el Pla és “evitar o corregir la degradació de l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies presents, així com garantir el desenvolupament d’usos i activitats compatibles amb la conservació“. Així, l’accés als illots de Santa Eulària, Redona i es Canar, així com els de l’àrea marina de Tagomago, “només es podrà dur a terme per a activitats de gestió o de caràcter científic”. A l’illot de Tagomago s’estableix una zona d’ús general i una zona d’exclusió.
El Pla de Gestió preveu l’aprovació d’un protocol de bioseguretat per evitar la introducció d’espècies invasores, especialment ofidis, a l’illot de Tagomago. Per aquest motiu, mentre no s’aprovi el protocol, hi queda prohibit l’accés amb animals domèstics o de companyia. A més, es prohibeix la importació d’exemplars d’olivera o de jardineria en general amb l’objectiu d’evitar la introducció accidental d’ofidis o de qualsevol exemplar de fauna al·lòctona.
