Quasi un centenar de fondejos irregulars diaris asfixien Talamanca

@D.V./ Durant els mesos d’estiu, el paisatge habitual és d’unes setanta o vuitanta barques fondejades permanentment a la badia de Talamanca, i pràcticament totes ho fan de manera irregular. La Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear ha instal·lat boies ecològiques a la zona marítima que correspon al Parc Natural de ses Saline,s però no n’ha posat cap a altres zones com Talamanca o la badia de Porroig, que enguany estan patint una quantitat absolutament descontrolada de fondejos. En el cas de Talamanca, això és especialment sagnant perquè els fondejos es realitzen sobre unes praderes de posidònia que, a priori, estan protegides per la Declaració de Patrimoni de la Humanitat.

“Fondejar sobre una pradera de posidònia és il·legal i atempta contra la Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral, amb multes de fins a 200.000 euros” comenta la biòloga Marga Serra, “tampoc es permet fondejar col·locant un pes mort, utilitzant una boia… però ens trobem que Talamanca s’ha convertit, de facto, en un port nàutic encobert i informal, amb embarcacions que s’estan aquí 15 dies i més encara”.

El problema és la dificultat per establir sancions. Tot i que el GEN-GOB -grup del qual Marga Serra en forma part- ha realitzat inspeccions pel seu compte i ha enregistrat llançament d’àncores sobre praderes de posidònia, aconseguir una sanció és extremadament complicat. “Per poder imposar una sanció s’ha de gravar l’ancla amb els submarinistes dels GEAS (Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil), i si parlem de vessaments d’aigües brutes s’ha de gravar in fraganti. Fer les inspeccions és car, la Guàrdia Civil no té tot el personal que voldria, i portar-ho als tribunals és un procés molt complicat” admet Serra qui comenta que des del GEN han iniciat una campanya informativa perquè, almenys, els qui fan turisme nàutic siguin conscients de que està prohibit fondejar sobre posidònia, practicar la pesca recreativa sense llicència o vessar aigües brutes.

Unes praderes en franc retrocés
De quina manera estan afectant aquestes pràctiques descontrolades a Talamanca? Una manera senzilla de comprovar-ho és mitjançant les fotografies aèries de Google Earth, que permeten comprovar com la pradera ha perdut terreny i densitat als darrers anys. Algunes agressions a la pradera de posidònia són especialment evidents: “Si agafem una fotografia aèria veurem unes marques circulars que són les restes que deixen les àncores que, al sostenir el pes de la cadena, dibuixen una petita trajectòria circular que s’emporta tota la posidònia”. Si es fa la comprovació amb el Google Earth es veu que, en efecte, aquestes cercles s’han escampat com una plaga per tota la badia: “I aquesta foto és de fa uns anys, ara està molt pitjor”, comenta Serra.

Com comprovar d’un cop d’ull si en un lloc s’està destruint la posidònia? Una forma ràpida d’esbrinar-ho és fent una ullada a l’acumulació de fulles de posidònia que es produeix a la platja. Si entre les fulles de color verd-fosc es veuen fulles d’un color verd-clar, tendres, és que s’han arrencat prematurament del fons marí. Un altre mal símptoma és si es detecta l’aparició d’una alga semblant a un borrissol de pols, com si fos cotó de color beige: és la Lophocladia Lallemandii, una alga invasora que ocupa els espais buits que deixa la posidònia en retrocés.

A aquest desastre, se li ha de sumar els efectes que provoquen a Talamanca els vessaments de l’emissari i de la dessaladora, el que converteix aquest punt en un dels més soferts de la costa eivissenca. “No és un problema fàcil de resoldre però li hem de donar la importància que té. El retrocés de la posidònia està comprovat i cal aturar aquest procés” assegura Serra, qui recorda una evidència que, tot i ser coneguda, sembla que se’ns oblida: “A les costes del Llevant peninsular les aigües no tenen la claredat ni la bellesa que tenim aquí perquè allà la proliferació de ports esportius va destruir les praderes de posidònia. És un privilegi que ens distingueix, però que podem perdre”.