David Setbetes / Formentera s’ha despertat avui amb ganes de començar a passar pàgina i iniciar el camí d’una ‘nova normalitat’ que ens permeti ser un exemple per a la resta de territoris i un destí turístic ‘segur’ per a aquells que ens vulguin visitar quan la desescalada permeti els desplaçaments entre comunitats.
El primer simptoma d’aquesta segona fase anomenada Fase 1 per les ments privilegiades d’un Madrid sense mar que faria bé de deixar-se de mirar el melic, ha estat el trànsit rodat, un trànsit que pareixia el d’un dia dels d’abans d’aquesta pandèmia a excepció de les mascaretes exhibides per alguns cauts conductors que et recordaven que les coses disten encara un xic de ser com eren un parell de mesos enrere.
Al pobles, si més no a Sant Ferran i Sant Francesc, la gent intentava fer una vida més o menys normal. La majoria, això si, amb la boca coberta i passant a una certa distància de tot plegat.
A Sant Ferran els operaris continuaven amb les obres de l’Avinguda Joan Castelló Guasch represes la setmana passada. Pocs locals oberts i una petita cua a la farmàcia, on després de l’escasetat de setmanes enrere, ara és fàcil trobar-hi material de protecció.
A Sant Francesc la concurrència era un mica més animada, sobretot a la plaça de la Constitució, on la terrassa del bar el Centro reobria amb una desena de taules i es convertia en el centre de coincidència entre residents i periodistes arribats d’Eivissa amb l’encàrrec de captar les imatges i impressions del primer dia d’aquesta cursa que ens ha posat en el punt de mira de tothom.
Els negocis que com el Centro obren tot l’any, esperen refer-se de l’aturada obligatòria de les darreres setmanes, tot i que tothom té clar que aquesta serà una temporada diferent i que sols la possible arribada de turisme nacional a partir de juliol pot ajudar a trencar la dinàmica de números vermells que s’augura.
Quant a les barques, avui el transport s’ha vist afectat per les analítiques a les que s’havia de sotmetre el passatge abans no pugés. Tots, una setantena llarga, han hagut de passar control de temperatura i test ràpid inmunològic. Els resultats han deixat a set persones a port per positiu en contacte amb el coronavirus i a l’espera d’un nou PCR que confirmi o no el contagi.
Això ha fet que la barca de les 7 patís un retard d’hora i mitja, encara que la mesura ha estat molt ben rebuda a Formentera, on tothom és molt conscient que cal anar amb cura per seguir sent un territori amb poca incidència de Covid-19.
Les platges han acollit també algun grupet que prenia el sol i es remullava, encara que no deixaven de ser petites taques animades que trencavem la soletat entre màgica i intrigant que ha acompanyat els arenals i espais de bany durant tot el confinament.
Amb la seguretat de qui sap que va pel bon camí i la cautela de què això va per llarg i qualsevol passa mal donada pot ser fatal, Formentera es va despertant del mal son d’un confinament que, això si, no ha estat tan dur per a la gent de l’illa com per als habitants de zones més poblades.
Aquí la majoria vivim a prop del bosc o del camp, i alguna caminada curta sobrepassant els límits de casa, però mantenint la distància, hem pogut fer.
Ha estat un hivern massa llarg que deixa entreveure que se’n va per donar pas a una temporada que no serà temporada, on sabem que la planta hotelera trigarà en obrir, que els amics d’Itàlia i d’altres països potser no podran venir i que hi haurà gent que patirà per guanyar-se la vida aquest estiu.
A l’altra banda de la balança hi podrem posar l’esclat de la natura i la llegendària tranquil·litat que atrau la gent a l’illa, una tranquil·litat que aquest 2020 es viurà com no s’havia viscut en dècades.
Es tracta, al cap i a la fi, de reiniciar l’ordinador després d’haver-li passat l’anti-virus i de saber valorar, malgrat que a la força, les coses essencials d’una nova normalitat que ens ha obligat a tots plegats a pensar després de massa d’anys de seure esperant que passi el turisme, deixi les seves divises i l’illa intenti recuperar la seva normalitat fins el proper estiu.
