La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) de les Pitiüses s’ha desplaçat aquesta setmana a Palma per a participar en una concentració d’aquest dimecres al matí contra la precarietat laboral i salarial que pateixen molts treballadors públics. La protesta, en què han participat més de mig centenar de persones, s’ha celebrat davant la delegació del Govern central a les 12.00 hores. Hi han assistit al voltant d’una desena de pitiüsos del sindicat. De fet, avui els funcionaris s’han concentrat a moltes altres ciutats de l’Estat pel mateix motiu, en defensa de «la dignificació de la tasca dels empleats públics i la qualitat dels serveis que rep la ciutadania».
Sabino Aramburu, secretari general de la CSIF a Eivissa i Formentera i delegat de Justícia a ambdues illes, denuncia, en una conversa telefònica amb Noudiari des de Palma, que els funcionaris «han perdut poder adquisitiu des de l’any 2010, quan el Govern de [José Luis Rodríguez] Zapatero va abaixar els salaris». «I des de llavors no se’ns ha compensat correctament aquesta baixada. Avui dia, en general deu haver-hi una diferència d’aproximadament un 18% entre els nostres salaris i l’IPC [Índex de preus de consum]», afegeix.
D’altra banda, l’entrevistat també fa referència al que anomena «desigualtats retributives entre administracions»: «Per la mateixa feina, s’hauria de cobrar el mateix, i jo a Eivissa, per exemple, com a auxili judicial, cobro 500 o 600 menys que un del País Basc, i 300 o 400 menys que un de La Rioja, i així succeeix amb altres comunitats autònomes», lamenta Aramburu, que recorda que, a més a més, viure a Eivissa és encara més car i, per tant, a la pràctica el poder adquisitiu dels funcionaris pitiüsos és encara més baix respecte als d’altres territoris de l’Estat.
El representant sindical assenyala que les comunitats autònomes de l’anomenat «Territori Ministeri», entre les que estan Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Múrcia, són aquelles que depenen directament del Ministeri de Justícia. En la resta de casos, hi ha una sèrie de transferències i la comunitat s’encarrega de pagar, per exemple, els complements salarials. I per això hi ha aquestes diferències territorials.
Al marge d’això, Aramburu subratlla que «la mare de totes les reclamacions» és la insularitat: «Algú que està a una illa menor de Canàries està guanyant al voltant de 600 o 700 euros més que un treballador públic d’Eivissa, i els lloguers són bastant més baixos que aquí. Duim des del 2010 lluitant contra això». Tanmateix, celebra que ara s’està més a prop que mai d’aconseguir l’equiparació amb Canàries, arran de la proposició no de llei que va fer el Partit Popular el mes de març.
El delegat sindical de Justícia de la CSIF també exposa que al voltant del 70% dels funcionaris de Justícia de l’Administració General de l’Estat a Eivissa són interins: «Hi ha una inestabilitat brutal de les plantilles de Justícia, és dels sectors més afectats en aquest sentit». I això, comenta, suposa que s’ha d’invertir temps constantment a ensenyar a les noves persones que van entrant, per a formar-les i que puguin fer correctament la seua feina en el seu dia a dia. «I quan la gent s’habitua al seu lloc de feina, els criden des d’algun lloc de la península i marxen, perquè viure a Eivissa és molt car, un llit costa 600 euros al mes«. «Per solucionar tot això cal incentivar econòmicament la insularitat, si no, la gent continuarà sense voler quedar-s’hi i hi haurà places desertes», afegeix durant la seua conversa amb aquest mitjà de comunicació.
Tots aquests problemes, destaca Aramburu, repercuteixen en la qualitat dels serveis que reben els ciutadans.
Aquestes són només algunes de les reclamacions que s’han fet avui a concentracions de diferents ciutats d’Espanya, algunes d’elles generals per a tot el país i altres específiques per a les Illes. El comunicat que s’ha llegit a aquestes convocatòries de treballadors públics ha estat el següent:
