Enguany hem passat a les Pitiüses una primavera relativament fresca, sobretot al final de maig, i per això la calor ens ha colpejat més quan ha vengut a meitat de juny: arriba el temps de nedar i de xopollar.
Aquesta darrera paraula a Eivissa i Formentera s’usa amb el sentit de banyar-se, remullar-se, també jugar amb l’aigua (esquitant tot sol o esquitant-se amb altres), agitar la seua superfície movent-s’hi dins o movent-hi algun objecte.
Encara que algunes fonts consultades indiquen, equivocadament, que pot tenir un origen onomatopeic (perquè recorda la remor que fa l’aigua quan s’agita o quan es colpeja), deriva de xopar, que significa amarar, remullar del tot.
D’aquest verb xopar prové l’adjectiu xop, també d’ús molt freqüent a Eivissa i a Formentera: “Si algú gosa sortir de l’aixopluc queda xop en un moment”, escriu Marià Villangómez a L’any en estampes.
Xopollar és un arcaisme de la llengua catalana que es manté a Eivissa en el seu estat inicial, pronunciat com és habitual en el català de les Pitiüses (com la paraula palla) amb i semiconsonàntica. En altres llocs ha derivat a xipollejar per un procés de dissimilació com passa, per exemple, en un exemple senzill, quan es diu ximeneia en comptes de xemeneia.
De la paraula xopollar en trobam una bella cita literària a l’article del també col·laborador de Nou Diari Bartomeu Ribes “Un turista mortal: Cioran a Talamanca”:
¹ “El paradís, quan s’és infant, té el gust de sal de la mar: entrar i sortir de l’aigua, xopollar, fer castells d’arena i veure com les ones els enderroquen, implacables”.
Un altre exemple el tenim documentat al Vocabulari que apareix al final de l’obra Ibiza. Guía del Turista (1909), d’Artur Pérez-Cabrero Tur, que la tradueix al castellà per bañarse.
¹ Revista S’Esclop, juliol-agost de 2003. En aquest número també hi col·labora el nostre escriptor Jean Serra amb un reivindicatiu poema de nom “Minores”.
Joan-Albert Ribas
