El dia 12 de juny, he assistit a un dels actes més emocionants en molt de temps, pel llibre presentat, pel lloc i per l’ambient que s’hi va generar. El llibre és Dones de la Sal, d’Esperança Marí i Mayans, un grapat d’històries de vida de dones majors, vinculades amb les Salines, de Sant Jordi de ses Salines i de Sant Francesc de s’Estany. El llibre és ben conegut a Eivissa i Formentera i se n’ha fet la presentació a Barcelona.
I anam al lloc escollit per dur-la a terme. Es tracta d’una llibreria oberta recentment a la Plaça Joanic, gairebé al límit de la Vila de Gràcia, a Barcelona: Amora Llibres. Han de ser valentes, per obrir una petita llibreria, avui que les grans s’ho mengen tot, Vanessa i Anita! Però s’ha de reconèixer que també han de tenir gust, iniciativa i consciència per fer-ho.
Agafant el nom d’un club de lectura només d’obres escrites per dones, radicat al Brasil, munten una llibreria seguint el mateix criteri: hi trobam llibres d’autores. Certament, les dones ho tenen prou difícil, per fer-se un espai dins el món, també prou caníbal, de la literatura. No som, assortadament, en aquella època en què les dones que escrivien havien de publicar amb pseudònim masculí, però els hòmens continuen dominant l’espai literari.
Vanessa i Anita posen el seu gra de sorra a l’hora de treballar per corregir aquesta incomprensible desigualtat (incomprensible, si més no, a la tercera dècada del segle XXI). Han muntat una llibreria on hi ha llibres d’autores, de dones. I s’hi troba una varietat i una qualitat del tot envejable. De seguida es veu que està feta amb amor i amb passió. I amb una idea molt clara del seu paper, no només dins el moviment feminista, sinó també dins el barri de Gràcia, amb clara voluntat d’arrelar a l’entorn i de comprometre’s amb les lluites de totes les persones que l’integren.
I aquesta llibreria d’autores, Amora Llibres, acollia la presentació d’un llibre que dona veu a les dones majors de la plana salinera, dones silenciades, que no tenien clar que allò que podien dir tengués algun valor, i que avui són llegides amb fruïció per un públic lector que sap apreciar-les i estimar-les. Esper que la singladura d’Amora Llibres sigui llarga i venturosa i que, com deia Kavafis, siguin moltes les matinades que els ulls embadalits de tantes i tantes lectores entraran en un port desconegut. Per molts anys!
Bernat Joan i Marí
A mi me encanta la libertad de empresa, o sea que cada uno emprenda cuando, donde y como quiera una iniciativa empresarial.
Por empresarial entiendo que estas mujeres arriesgan su propio dinero…. no el público que les llegue vía subvenciones.
Y lo que falta por saber es si los libros a la venta están en portubrasileiro, inglés, castellano, catalán o únicamente en catalán.
Lo dicho, que tengan suerte….
Efectivament, aquestes dones hi arrisquen els seus diners. Jo també estic totalment a favor de la llibertat d’empresa, només faltaria!
I, així mateix, també tenen llibres en totes les llengües que tu esmentes i en alguna altra.
Lo de este hombre es de psiquiátrico.
No se cansa, no se inmuta, siempre con la misma cantinela.
En la vida existen personas que se creen sus propias historias, sus propias mentiras.
Sr. JOAN., me gustaría tener el placer de tomar un café con vd., siento mucha curiosidad de poder hablar y dialogar con alguien con tan poco nivel intelectual y social.
No tenc cap dubte que fent cafè amb tu, sr. Osa Cerrillo, el meu nivell intel.lectual pujaria com s’escuma.
I el social no diguem!!
De verdad cree Vd. que su nivel intelectual y social subiría como la espuma?., de verdad lo cree así?.
Eso es narcisismo o simplemente piensa que yo soy un pobre analfabeto castellan-parlante.
Hitler también se creía superior a los judíos. En fin mi querido amigo, no existe mayor ciego que el que no quiere ver.
Mantengo mi ofrecimiento a dialogar con Vd. en la lengua del poeta Jorge Manrique, el lugar y la hora lo decide su ilustrisima. Saludos.
Hauríem de parlar en la llengua de Jorge Manrique perquè la d’Ausiàs March veig que no l’entens gaire bé.
Triï vostè hora i lloc x cafè. A la tarda i a partir de dilluns vinent.
Triï vostè hora i lloc a partir de dilluns vinent. Qualsevol tarda
El idioma de Ausiàs March lo entiendo y lo comprendo perfectamente, aunque no lo hablé., y eso mi querido amigo es lo que le amarga la vida. Si no entendiese el catalán no comprendería las barbaridades que Vd. dice.
Pero bueno, eso es lo malo de los radicales que se creen superiores al resto de sus convecinos.
Siempre. he dicho que los estudios no hacen culta a una persona y Vd. es fiel reflejo de ellos.
Vd. podría ser un hombre de bien y de provecho y en cambio los estudios lo han convertido en todo lo contrario.
Un abrazo amigo mío. Al final acabará por caerme bien.
Vaya pique más gilipollesco de estos dos. Si fuera a sable o a pistola, vale, pero ¿a dialogar?
Son incapaces de eso uno y otro.
Per llogar-hi cadiretes si se celebra el duelo….
Per mi no queda
Vull dir el diàleg i el cafè, no cap duel. No record haver-me barallat mai
¿Qué está pasando aquí? Antes el profoser escribía un artículo, siempre con distinta forma, pero idéndico fondo, y los detractores lánzabamos nuestros exabruptos ,y todos felices cual perdices. Ahora están ya quedando para tomar café. ¿Sufren ustedes síndrome de Estocolmo?
Estos no quieren quedar a tomar un café, sólo quieren quedar estupendos, de dialogantes y tal, realmente quedan casi igual de patéticos.
Digo casi, pues hay uno que a patético gana por su larga trayectoria……
Indudablemente patético Bernat JOAN.
Un personaje anacrónico, con tintes racistas y de superioridad.
Un personaje que tendríamos que meter en una urna de cristal y con un letrero que dijo ese.: «ROMPASE EN CASO DE PELIGRO».
Personajes como este individuo hacen imposible la convivencia en una isla multicultural.
Por favor Sr. JOAN déjenos en paz y deje de enfrentar a la ciudadanía.
Asco de persona.
Aquest últim comentari deixa clar què passa quan s’inverteix poc en Educació.
Claro que se debería de invertir mucho más en cultura y educación, apartando de la enseñanza a todos estos peligrosos profesores que crean odio y crispación.
Vd. tiene la misma educación que un mandril, persona subvencionada por poderes fácticos que viven de crear odio en la comunidad.
Váyase y déjenos tranquilos.