Fa anys i panys que, a Astúries, s’està lluitant per l’oficialitat de l’asturià. Record haver anat a aquell país cèltic, de la mà dels amics d’Andecha Astur, a participar en reflexions sobre política i legislació lingüística (a Uvieu, Oviedo per als vetustencs), on, per cert, vaig coincidir amb gent de la talla literària, intel·lectual i moral del poeta irlandès Seamus Heaney, Premi Nobel de Literatura. Ja aleshores (era l’any 2005) reivindicaven (i reivindicàvem) l’oficialitat de l’asturià.
L’asturlleonès és una llengua parlada a dues comunitats dites autònomes del Regne d’Espanya (Astúries i Castella-Lleó) i a un districte de Portugal (el districte de Bragança).
A l’època medieval va ser la llengua del Regne de Lleó, juntament amb el galaico-portuguès. Com ocorre amb la nostra llengua, l’asturlleonès rep diversos noms, segons les àrees on la llengua es parlada. A Astúries li diuen asturià. A les zones de Lleó i de Zamora on es parla aquesta llengua, els parlants la solen anomenar llionés (o la nomenen, senzillament, amb el nom del topònim de cada lloc, i n’hi ha devers una dotzena). I a Miranda do Douro, al districte de Bragança, a Portugal, on és usada oficialment, se l’anomena mirandès.
A la zona portuguesa, per cert, hem pogut comprovar que hi és molt més visible que no, posem per cas, a la vesina Zamora. Allà hi ha ús oficial de la llengua i publicacions que es poden trobar a les llibreries (entre les quals abunden els llibres infantils). La majoria dels llibres en asturlleonès que tenc a casa procedeixen de Portugal.
A Astúries, hi ha més de mig milió de parlants d’asturià; a Lleó devers cinquanta-cinc mil. I, a Bragança, tot just quinze mil. Evidentment, les quantitats i els drets no tenen res a veure. L’occità-aranès és oficial a tot Catalunya, tot i que els aranesoparlants són quinze mil, entre els prop de vuit milions de catalans del Principat. De fet, repetidament, els experts que fan el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) han expressat l’anomalia que suposa que l’asturlleonès no sigui oficial ni a Astúries ni a Castella-Lleó, alhora que denuncien la seua manca de presència dins el sistema educatiu, els mitjans de comunicació o l’àmbit socioeconòmic.
Dissabte vinent, a les set del vespre, a la Biblioteca de Can Ventosa, Xune Elipe, cantant del grup Dixebra, parlarà sobre la reivindicació de l’oficialitat de l’asturià. I diumenge 7 d’agost, vespres de Sant Ciríac, al Parc del Portal Nou, immediatament després de les eivissenques Pvssydonia, Dixebra ens oferirà el seu repertori. En llengua asturiana, naturalment.
Puxa, Astúries! I Asturianu Llingua Oficial! Més aviat que depressa.
La nova llei de l’aprenentatge de les llengües a les escoles, aprovada al juny pel Parlament de Catalunya, no considera l’aranès com a llengua vehicular! Tampoc és dedica temps a contingut en aranès a TV3 ni la resta de mitjans públics. És clar que el govern català només vol una llengua i amb accent de Barcelona, ni escoltar cap paraula en eivissenc ni valencià! Igual que els règims dictatorials i nacionalistes. Molt trist.
A grans trets, tens tota la raó, Miquel. Quant a l’aranès, una cosa és l’estatus jurídic que té i l’altra el tractament que sovent li dona el govern. Pel que fa a l’estatus jurídic, he de dir que, essent jo mateix Secretari general de Política Lingüística del govern de Catalunya, es va aprovar la Llei de l’Occità (Aranès a l’Aran) que desplega l’oficialitat de la llengua. Supòs que la nova llei educativa contradiu aquesta de 2009. D’altra banda, i a nivell estrictament particular, en entrar a tenir responsabilitats a Catalunya el primer que vaig fer és predicar amb l’exemple i aprendre aranès: totes les meues intervencions oficials a l’Aran (i n’hi ha unes quantes) varen ser fetes en aranès. I fins i tot vaig mantenir l’occità davant persones que, a Vielha o a Mijaran, em parlaven en català.
Crec que el govern de Catalunya no assumeix com pertocaria l’oficialitat de l’occità. Però també pens que és injust dir que té en relació a la llengua occitana la mateixa postura que el govern espanyol té en relació al català. No em puc imaginar cap president del Parlament de Catalunya tallant-li el micro a un diputat que hi parli aranès.