Deadpool: ‘Sortint de l’armari’, per David Setbetes

El mon dels super herois és guai. Per un moment (que sol durar entre noranta minut i tres hores) t’oblides de qui ets i et fiques en la pell d’un paio que acostuma a tenir capa, dur els calçotets per sobre de les malles i tenir super poders més o menys originals.

El que passa és que després de no sé quantes parts de Superman, Batman, Spiderman, Capità Amèrica, Avengers, X-Men i un llarg etcètera més de salvadors de la pàtria ianqui, un n’acaba una mica fart de pelis on la trama (sobradament coneguda, sobretot pels devora-còmics) deixa pas a tota una sèrie de vacil·lades tecnològiques a base de cromes, cables i imatges generades per ordinador que s’ha transformat en un ‘a veure qui la té més grossa’ entre els estudis cinematogràfics.

… i no és que no tingui la seva gràcia, però ja són moltes primaveres veient a la penya volar i aixecar pedrotes i, per sort per a mi i per a uns quants milions de frikis més, algú va pensar que què tal si fem que l’emmascarat de torn sigui una mica poca solta, híper violent, fatxenda i amb un vocabulari una mica groller i ple de referències sexuals i escatològiques. Vaja, com un paio normal criat en un barri obrer del mega cinturó industrial d’alguna ciutat amb metro i ‘Corte Inglés’ però amb alguns poders extres.

Ho van intentar amb ‘Kick Ass I i II’ i més cap aquí amb ‘Iron Man’, ‘Guardianes de la Galaxia’ o ‘Ant Man’, quasi totes elles obres destacables que han aplanat el camí a l’arribada de ‘Deadpool’, una peli on per fi l’heroi protagonista surt de l’armari i es caga en tot plegat. Una catarsi ideal per a tot aquell que viu atrapat en una realitat on el seny i la butxaca aconsellen no emprendre l’anhelada venjança vers els patètics de torn.

Això, i la concurrència d’un tal Ryan Reynolds en el paper de prota, fa que la típica historieta de (i ho plasmaré en castellà, per què no?) Chico conoce Chica – Chica es secuestrada por Malvado que cree haber eliminado a Chico – Chico resucita, se pone cachas y acaba machacando a Malvado, prengui una nova dimensió a l’estil de quan a algú se li va acudir afegir formatge mozarella, bacó i oli amb bitxo a la coca de pebrera i anomenar-ho ‘Pizza’.

…tan complicat i tan senzill alhora!

Afegim-li unes quantes postures estil kamasutra, una mica de sang i fetge, algunes referències per a aquells que saben (sabem?) del que va l’univers Marvel, unes gotetes d’autocrítica guionística corrosiva acompanyant els crèdits d’inici i alguns punts vuitanteros amb cançoneta dels ‘Wham’ inclosa i tindrem un producte que malgrat el seu pressupost ajustadet i els seus efectes un xic vintage, dona la talla i es postula com a candidat a una segona entrega en un parell d’anys…

DEADPOOL
Gènere: Acció, Ciència Ficció
Nacionalitat: USA
Director: Tim Miller
Repertori:  Ryan Reynolds, Morena Baccarin, Gina Carano, Ed Skrein, Taylor Hickson, Stan Lee, T.J. Miller, Rachel Sheen, Jed Rees, Andre Tricoteux, Brianna Hildebrand, Karan Soni, Leslie Uggams, Paul Lazenby, Ben Wilkinson