-Has sét l’únic del cine que no ha sortit belant després de veure «Un monstruo viene a verme». Que no tens sentiments?
-És que aquest matí he vist vuit vegades l’anunci de la Loteria i ja venia plorat de casa.
-Ara em deixes més tranquil.
-Estàs blanc com la paret. Què et passa?
-Un paio m’ha dit que és intolerable que un polític incompleixi les promeses que ha fet durant la campanya electoral i jo li he contestat que té tota la raó.
-No veig què has dit de dolent: jo també estic d’acord amb què un candidat ha de complir tot allò que ha promès.
-Ja, però després me n’he adonat que ell es referia a n’en Trump.
-Ui, quin mal de ventre m’està agafant de sobte.
-Tu què opines dels deures escolars?
-El triple n’haurien de posar!
-I en quins arguments et bases per defensar aquesta postura?
-No ho sé, els hauria d’estudiar.
-Signa aquí i demà mateix pots començar a treballar.
-Però en aquest contracte no veig definit per enlloc ni les funcions, ni la jornada ni el salari…
-No hi ha qui t’entengui: ets tu qui volies un contracte indefinit.
-Bon dia, és per a una enquesta. És vostè partidari dels productes orgànics?
-I tant que sí. Quant més orgànics i naturals, millor.
-Seria tan amable de tastar aquest plat i donar-me la seua opinió?
-És clar que sí… Li trob un gust un poc estrany. Què conté exactament?
-Com a ingredient principal, el producte orgànic que el seu ca acaba de dipositar a la vorera de davant casa.
-Bon dia, jo venia a sol·licitar…
-Concedits. Aquí té els 10.000 euros.
-Què be. Ara veig que tot el que deien del seu Credi-ràpid era ben cert.
-I no tans sols això: d’aquí deu minuts ja li cobrarem el primer rebut més 150 euros d’interessos de demora.
-Quina meravella. És un gust tractar amb gent tan professional.
-Molt agraït. Aquí ens té, per servir-lo.
